DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESAR v. (castellanisme): cast. rezar.
|| 1. Recitar, dir (oracions). Resant-li ceremoniosament uns respensos, Pons Com an. 64. a) absol., Dir oracions. A Visanteta, que rese per mi, Llorente Versos, i, 229. Ves, resa: conta't difunt, Vilanova Obres, xi, 253.—b) Missa resada: missa baixa (per oposició a missa cantada). Vuyt missas resades lo dia del enterro, doc. a. 1676 (Hist. Grem. ii).
|| 2. intr. Rondinar, parlar confusament (val.); cast. murmurar, refunfuñar.
|| 3. tr. o intr. Dir (II, || 1); portar escrit; cast. rezar. «Veges lo que resen aquests papers». «Així ho resa el testament». Y aquex paper, ¿què resa?, Ignor. 6.
|| 4. tr. o intr. Parlar, dir paraules; cast. rezar. En aquest sentit s'usa resar gairebé sempre en frases negatives o dubitatives. «No te'n vull sentir resar més, de tal assumpte!»Que quasi mai en resessin ni paraula, Caselles Sots 13. Determinaren, sogre i nora, de no resar a ningú d'aquelles coses, Víct. Cat., Vida 116. «D'això no se n'ha de resar mai més».
    Fon.: rəzá (or., bal.); rezá (occ.); rezáɾ (Cast., Al.); resáɾ (Val.); razá (Alg.).
    Etim.: del cast. rezar (< llatí recitare).