Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  resclosa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESCLOSA f.
Paret, palissada o munt de pedrenys col·locat a través d'un riu, canal o altre corrent d'aigua, per a alçar el nivell d'aquesta i desviar-la del seu llit cap a un rec, molí, etc. (or., occ.); cast. presa, azud. Cum ipsas resclosas vel resclosaribus, doc. a. 1080 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 27). No sia tengut de metre res en les messions fasedores per les rescloses ni per lo rech, doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 66). Eren venguts a trencar una resclosa prop de Canet, Pere IV, Cròn. 181. Y, com resclosa plena, no pot més, Canigó vii.
Resclosa: llin. existent a Cervià, Foixà, Madremanya, Ullà, Torroella de M., Vilademuls, Ll., etc.
    Fon.:
rəsklɔ́zə (pir-or., or.); resklɔ́zɛ (Ll., Urgell); risklɔ́zə (Olot).
    Sinòn.:
assut, presa, represa.
    Var. form.
ant.: resclausa (doc. a. 1307, RLR, vii, 62).
    Etim.:
del llatí vg. *resclausa (var. de reclausa, ‘tancada’).