Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ressonar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESSONAR v. intr.: cast. resonar.
|| 1. Omplir-se de sons reflectits. Per lo gran crit qui era en la pregont vall, tota la vall retentia e resonava, Llull Cont. 356, 18. Ploraua tant stretament que tota la coua feya resonar, Villena Vita Chr., c. 245. Un riu de llumenetes grogues | passa en la fosca ressonant de veus, Maragall Enllà 16.
|| 2. Sonar amb so prolongat o reforçat. Una veu súbita... de aquella part resonava hon les tenebres... solen occupar, Moral Cons. 15. Els reposats passos que ressonaven pel corredor, Pons Com an. 17. Alegre cant d'aucellada | ressonava dins el bosch, Orlandis Poes. 3. Per tot arreu ressonen tristos adéus, Ruyra Parada 11.
|| 3. fig. Tenir gran divulgació, una cosa; parlar-se'n molt i a molts de llocs. Com tota la tua gran fama resonava per tot lo món, Scip. e An. 60. Lo meu descrèdit ressonarà per tot lo món, Vilanova Obres, iv, 109.
|| 4. ant. s'usava com a tr.: Fer sonar intensament. Dels quals lo món ressona viua fama, Tirant, c. 485. Prengam lum, que l'Ardiacha | és ja en la trona | y lo seu bordó ressona | fortment lo Passi, Coll. Dames 556.
    Fon.:
rəsuná (or., men., eiv.); resoná (occ.); resonáɾ (val.); rəsoná (mall.).
    Var. ort.
ant.: rasonar (Alegre Transf.).
    Etim.:
del llatí resŏnāre, mat. sign.