Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ret
veure  2. ret
veure  3. ret
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RET f. o m.
|| 1. f. Filats o xarxa per a pescar o per caçar ocells (Tamarit de la L., Elx); cast. red. Ne prenguen los coloms ab rets ne ab laces ne ab negun altre giyn, Cost. Tort. III, xii, 3. Gitats vostres rets per penre pex, Evang. Palau 65 vo. Convé que devant les finestres hi haje rets o filats, Agustí Secr. 189.
|| 2. f. nàut. Teixit de corda de malles amples, de figura triangular, que va col·locat horitzontalment sota el bauprès i botaló i serveix per emparar els mariners si cauen dels dits pals (Palma); cast. red.
|| 3. f. Treball de punt de malla; cast. red. Un capell de ret ab quoranta pessas de or, doc. a. 1546 (Alós Inv. 64). Un devant de llit de ret gornit, doc. a. 1631 (arx. mun. de Valls). Una touallola de ret per lo sepulcre, doc. a. 1693 (arx. de Montblanc). Un cassador amb una carnicera brodada de punt de ret, Roq. 30.
|| 4. m. Bossa de malla que es posa al cap, principalment de les dones, per a retenir els cabells (or., occ.); cast. redecilla, garvín. La un me prenia el ret, l'altre em prenia la faixa, cançó pop. (ap. Milà Rom. 128). Les pagesetes ab la trena d'or a dins del ret, Girbal Oratjol 227.
    Loc.

Tenir el ret girat: sentir-se inquietat per algun disgust o contrarietat passatgera (Igualada, ap. Griera Tr.).
    Fon.:
rét (or., occ., val., bal.).
    Sinòn.:
|| 1, filats, xarxa;— || 4, barriola.
    Etim.:
del llatí rēte, mat. sign. ||1.

2. RET m.
|| 1. Reig || 2 (Men., segons Griera Peixos). Reth, peix: Latus, late, Torra Dicc.
|| 2. Reig || 4 (Selva del Camp). Reth, bolet: Fungus, luteus, Torra Dicc.
    Etim.:
de reig, deformat per analogia de ret art. 1.

3. RET m. (castellanisme inadmissible)
Desafiament; cast. reto. Al sentir lo ret, lo comte... corre envers son reptador, Camps i F., Poes. 101.