Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  retardar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RETARDAR v. tr. o intr.
|| 1. tr. Fer que s'esdevingui més tard; cast. retardar, retrasar. No'm retardeu mon viatge, Llull Blanq. 5. Lo dit juhii no's deu retardar, Cost. Tort. III, i, 3. M'espera Abraham: l'hora de joia retardar-li no puc, Alcover Poem. Bíbl. 40.
|| 2. tr. Fer més lent (per oposició a accelerar); cast. retardar, retrasar. Moltes fulles y brots retardant en lo ayre l'esforç de la sua fúria, Alegre Transf. 142. Aquest colliri... sana la fístola de ull... o entretant la retarda, Cauliach Coll., iv, 2.a 2.
|| 3. intr. o refl. Fer-se més lent o esdevenir-se més tard; cast. retrasarse. Les causes per les que los ossos se retarden a consolidar, Cauliach Coll., v, 1a, 1. Sots pena de dos reals per cada quart que's retardaran, Ordin. Univ. 1638, f. 79 vo. Al anar a plassa... retardà una estona aquell matí la Pepa ja expressament, puix que la Emília hi anava tart, Pons Auca 125. a) Assenyalar un rellotge una hora anterior a la que realment és.
    Fon.:
rətəɾðá (pir-or., or., bal.); retaɾðá (occ.); retaɾðáɾ (val.); rataldá (alg.).
    Etim.:
del llatí retardare, mat. sign.