Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. retirar
veure  2. retirar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RETIRAR v. tr. o intr.
|| 1. tr. Separar o apartar algú o alguna cosa del lloc on havia estat posat; cast. retirar. ¿Qui retira, cortina de mon cel, la cotxa blava...?, Atlàntida vii. a) refl. Anar-se'n d'un lloc, sobretot del lloc on es treballa, on es mou o actua; cast. retirarse. Com en açò haguessen ya consumada la resta de la nit..., a dormir se retiren, Curial, i, 23. Si vostè em dóna llicència, em retiraré ab la dona, Vilanova Obres, xi, 124. Retirant-se de sa feina horabaixet, Alcover Cont. 54.—b) intr. o refl. Anar a casa per a no sortir-ne fins l'endemà; anar-se'n a descansar a la nit; cast. recogerse. Acostumava D.a Juanita fer un poch de voltera abans de retirar-se, Roq. 48. Refredada cada dia més d'aquell marit... veient que retirava quan ella havia fet ja el primer son, Oller Febre, ii, 112.
|| 2. tr. Separar o apartar algú o quelcom d'allà on està, per posar-lo fora de servei (per vell, inútil, etc.); cast. retirar. Dit púlpit... manà que se retiràs y se fes un púlpit llevadís, doc. segle XVII (Hist. Sóller, ii, 910). Una casulla de satí de flors vella, que se ha manat retirar, doc. a. 1704 (ibid. 890).a) refl. Deixar d'exercir la professió, càrrec, indústria, etc. S'havia retirat del comers, Penya Mos. iii, 175. Primer em retiraré del periodisme, Puig Servitud 159. Arreconen dinerets i aviat podran retirar-se, Espriu Lab. 26.
|| 3. refl. Separar-se del lloc de treball, de perill, de comunicació amb els altres; cast. retirarse. En cas que sentissen nova de moros, se retiren tots ab molta prestesa dintre terra, doc. a. 1564 (Hist. Sóller, ii, 126). Vers l'ermitori Guifre se retira, Canigó ix. Retirar-se a un convent: anar a viure en un convent. Retirar-se del món: apartar-se del tracte i convivència amb gent mundana.
|| 4. tr. Tirar endarrera, tornar una cosa cap a si; cast. retirar. Retirar en arrera alguna cosa: Aliquid retrahere, Lacavalleria Gazoph. L'esparver, esglaiat, | urpes i bec retira, Verdaguer Flors Mar. 95. Retirar diners (d'allà on estan dispositats): recuperar-los, treure'ls del lloc on són guardats. Retirar lo diner, posat en mà de un banquer: Pecuniam recipere a mensario, Lacavalleria Gazoph. Jo voldria retirar aquell dipòsit, Oller Febre, ii, 271. a) refl. Tornar arrera; cast. retirarse. Lo fret repercut la sanch... e la fa retirar arrere com un contrari que fuig a l'altre, Albert G., Ques. 90. Retirar-se les tropes: anar-se'n del lloc que ocupaven, davant la pressió dels enemics. Es impossible, si lo dia present hi hagués una ocasió de moros, pogueren los particulars de dita vila acudir a la ribera de mar a fer retirar aquells, doc. a. 1640 (Hist. Sóller, i, 149).—b) fig. Ell se retirà de ma amistat, Lacavalleria Gazoph. Aburrint-se'n el protector li retirà la confiansa, Pons Auca 33.—c) tr. Fer retreure, impedir. Perque açò lo retire de cotar o dar banyades, Agustí Secr. 172.
|| 5. intr. o refl. a) Tenir tendència, estar acostat (a tal o tal qualitat o manera d'esser). Quan és la orina grogua e retira en color de fum, és febre aguda, Micer Johan 323.—b) Semblar-se, tenir semblança; cast. parecerse, asemejarse. «Aquest noiet retira molt a son avi». «La meva cosina es retira a mon pare». Té nom tan revés..., fenoll, o espígol, me par que retire, Brama llaur. 68. Aquesta fruyta retira a la pruna, Lacavalleria Gazoph. En gegantesa i muscles sos fills li retiraren, Atlàntida i. En Piu, com observés que la sala es retirava a la de casa'l seu coronel, Víct. Cat., Cayres 204.
    Fon.:
rətiɾá (pir-or., or., bal.); retiɾá (occ.); retiɾáɾ (val.).
    Refr.

—«No és bord (o «No es mal») qui retira als seus»: es diu per justificar amb l'atavisme o herència les qualitats o defectes d'algú.
    Etim.:
de tirar amb el prefix re- que té significat de ‘arrera’.

2. RETIRAR v. tr., tipogr.
Estampar una cara d'un full que ja està estampat per l'altra; cast. retirar.
    Etim.:
de tirar, amb el prefix re- que indica repetició.