Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  retornar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RETORNAR v.
|| 1. intr. o refl. a) Anar, del lloc on s'ha anat, al lloc d'origen o de partida; cast. volver, regresar. ¿Per què no us cuytats com siats rey ans que retorn la serpent de la missatgeria?, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Los tres sauis se'n retornaren a la ciutat d'on eren exits, Llull Gentil 301. Les sobrefluitatz que decorren al paladar e a les nars no retornen al cerveyl, Arn. Vil. ii, 128. Volguí retornar en infern per cobrar aquella, Metge Somni iii. Axí com cell qui's parteix de sa terra | ab cor tot ferm que jamés hi retorn, Ausiàs March cxi. Quant la falonia li serà passada, ell se retornarà per si matex a casa del falconer, Flos medic. 131 vo. Ja no venia de passeig ni retornava de missa que no portés seguidors, Pons Auca 17.—b) Passar de nou a l'estat, acció o manera d'esser en què es trobava abans; cast. volver. Major ira hauran cant retornaran en esser, que no hagren si no morissen, Llull Gentil 257. Ell retornà a les semblances demunt dites, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Al retornar a la vida... aquella verge garrida me dix, Aguiló Fochs foll. 15.—c) Repetir-se, esdevenir-se de nou; cast. volver. Retornà l'alegre primavera, Rosselló Many. 111. Cada any retornen els dies de Febrer, Salvà Poes. 35.—d) Resultar, venir a donar tal o tal efecte; cast. redundar. Donàssem fi en assò qui a profit del senyor rey e de la sua cosa pública retorna, Codi Çagarriga 222.
|| 2. tr. Fer anar enrera; fig., fer passar a l'estat, acció o manera d'esser en què abans estava; cast. retraer. Ara me hauets retornat en molt major ira e dolor que esser no solia, Llull Gentil 61. Les damunt dites coses... al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades, Ordin. Palat. 90. Ara vull retornar a mi les mies mans que t'havia esteses, Genebreda Cons. 62. L'avalot dels vehins y les campanes... el retornaren a la síndria, Pons Auca 57.
|| 3. a) intr. Convertir-se, passar d'una essència o naturalesa a una altra; cast. volverse, convertirse. Per natura gra de sement retorna la herba o l'arbre de son linyatge, Llull Gentil 25. Per encantament féu retornar egua una fembra, Eximplis, i, 183.—b) tr. Convertir, fer passar d'una essència o naturalesa a una altra; cast. tornar, volver. Si no fos confessió qui a l'ànima regiràs e retornàs son viciós remembrament e enteniment e voler en vertuós remembrament e enteniment e voler, Llull Cont. 351, 8. Car tot quant hoig, en ira o retorn, Ausiàs March cii. La philosophia retornà algunes de les paraules en axí, Genebreda Cons. 164. Dels grans poetes les faules | retorna a bons castichs, Turmeda Diuis. 16.
|| 4. tr. Tornar a algú, restituir (allò que abans tenia, allò que és seu i que li havien pres); cast. devolver. Si tant és que los aja camiats, coué que retorn los significats a les letres a les quals los ha falsament camiats, Llull Cont. 341, 11. Tot retornant-li els besos dissimuladament, Pons Com an. 87.
|| 5. a) intr. Recobrar els sentits, refer-se d'un desmai, d'una manca de vitalitat, d'una mort aparent; cast. volver en sí. Lançaren-li aygua en la cara e fregaren-li los braços fins que fon retornada, Tirant, c. 340. Com retornant la dolorosa Mare del seu gran smortiment, Villena Vita Chr., c. 208. En retornar de son desvaneixement s'aixecà, Pons Com an. 59.—b) refl. Refer-se, tornar prendre força, tornar a l'estat bo o normal (de salut, de vigor, de moral, de posició econòmica, etc.); cast. rehacerse. Perque no'ns muyre aquest ase, mas que se retorne en si, Faules Isòp. 157. Van retornant-se del terrible flagell, Cases A., Poes. 51. Mentres el cos se retorna gaudint la bravada de l'aigua, Ruyra Pinya, i, 48.—c) tr. Fer que algú recobri els sentits, la vitalitat, la vida aparentment perduda; cast. volver a la vida, rehacer. Ço que tu dius seria veritat si Déus no retornaua altra vegada los àngels e les ànimes, mas cor tuyt tornaran vius..., Llull Gentil 253. Anà a la cambra de sa filla e trobà-la smortida que a mal ni a bé no la podien retornar, Tirant, c. 221. Una ollaça de condúmio, que tenia un olor tan bo, que podia retornar un malalt pernoliat, Rond. de R. Val. 48. Un bosc de pins, amb una flaire de resina tan saludable, que retorna, Rusiñol Illa 50.—d) tr. Refer, fer que algú torni a l'estat bo o normal (de salut, de vigor, etc.); cast. rehacer. Vostra armonia retornaria lo món que es mor, Verdaguer Flors Mar. 68. Flor pareixia que se mustia | per manca d'aigua que la retorn, Salvà Poes. 101. Retornar el formiguer o boïc: atiar el formiguer amb l'aixada o afegint-hi un poc de llenya per revifar-lo (Urgell, Conca de Barberà, Camp de Tarr.).
|| 6. a) Fer de nou, repetir una acció; cast. volver. Per assò la F retorna membrar e la G entendre, Llull Cont. 333, 23. Molts foren los dies e les hores que li retornava a dir les paraules sobredites, Llull Blanq. 4, 15.—b) intr. Repetir-se, esdevenir-se de nou; cast. volver. Per rahó de la dita guerra que era retornada per gran malícia, Pere IV, Cròn. 353.—c) tr. Sembrar un tros de terra dos anys seguits de la mateixa llavor (Empordà).
|| 7. tr. En la teoria dels teixits, reproduir un dibuix, un lligat o un passat en direcció contrària a la que s'havia seguit abans (Pons Ind. text.).
|| 8. intr. Fer retorna el riu o la séquia (Ll., Urgell).
    Fon.:
rətuɾná (or.); retoɾná (occ.); retoɾnáɾ (val.); rətoɾná (mall.).
    Etim.:
de tornar, amb el prefix iteratiu re-.