Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. retre
veure  2. retre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RETRE v. tr.
|| 1. Restituir, tornar a algú allò que abans tenia; cast. devolver, restituir. No perdonaria Déus pas lo pecad ad om qui aia altrui auer si no'l red, Hom. Org. 5. Malvats jutges... a aquells a qui deurien tolre, ells lur donen, e tollen a aquells a qui deurien retre, Llull Cont. 114, 1. A satisfacció cové que hom reta ço que té de tort, Llull Blanq. 52. Lo rey... tolch-li tota sa terra... e puix lexà'l anar... mas no li reté res de ço que li havia tolt, Desclot Cròn., c. 2. Sia tengut lo senyor de la nau de retre aquells diners que ell rebuts haurà, Consolat, c. 49. Engan és pendre ço que no pots retre, Scachs 75. Prestaven pecúnia ab condició que hom la'ls retés en infern, Metge Somni i. Dix lo cech:... ell m'ha retuda la vista, Serra Gèn. 181.
|| 2. Tornar a algú una cosa en bescanvi d'una altra; cast. devolver. Rit-me guardó del temps que t'he servit, Llull Blanq. 80. Vostre poder retrà, al dia del judici, als hòmens justs la amor que us avien en aquest seggle, Llull Cont. 16, 10. Retre les saluts: (ant.) tornar la salutació. Ella agradablement lur reté lurs saluts, Llull Gentil 8. Féu-li una petita reuerència de genoll, e lo rey abaxà lo cap retent-li les saluts, Tirant, c. 43. Retre mal per mal: fer mal a algú a canvi del mal que ell ens ha fet. Negú no pendria res de l'altre ne reteria mal per mal, Eximenis Reg. 49. Retre guardó: donar premi. Aquell és maluat qui no ret guardó, e més maluat qui l'oblida, Tirant, c. 357. Retre gràcies: donar gràcies, expressar gratitud. Restà lo pus content home del món, e reté-li infinites gràcies de la molta gentilesa sua, Tirant, c. 86. Retre resposta: tornar resposta, contestar. Los dits consellers ne retrien clara resposta al dit senyor, doc. a. 1392 (Ardits, i, 28).
|| 3. Donar a algú allò que li és degut; cast. dar, entregar. Tu has mester a retre deute a ton pare, Llull Blanq. 5. Deu guardar la roba e la deu retre a sos parents o a sa muller... o a aquells a qui mils deia esser retuda, Consolat, c. 19. Retent deguda honor a la majestat del hom e a la bonesa de les dones, Tirant, c. 357. Retre la lliçó: (ant.) donar la lliçó, recitar-la al mestre. Com l'infantó qui per paor del maestre ha a retre la lissó, Llull Cont. 346, 18 Retre compte: presentar comptes d'una administració. Retrem comte a Déu al dia del judici, Llull Gentil 232. Retre raó d'una cosa: donar raó, explicar aquella cosa. Yo retré rahó de ço que'm demanes, Scachs 39.
|| 4. Fer que una cosa sigui (de tal o tal manera); cast. hacer, volver. Les gonelles de la cinta avall molt amples e folrades, per retre e mostrar lurs anques ben grosses, Metge Somni iii. La tua edat, lo teu estudi... te deurian retre cautelós, Corbatxo 35. Aquest vici ret lo cor del hom flach e'l muda en natura fembril, Scachs 79. Les dones de Roma no bevien vi, per tal que no fossen retudes luxurioses, Scachs 61.
|| 5. Donar un producte, fruit, utilitat; produir un efecte o conseqüència; cast. dar, rendir, producir. La bona terra... ret flors e fulles e fruits en moltes de maneres, Llull Cont. 82, 14. La suor de lurs corsos ret certa pudor, Albert G., Ques. 12 vo. Hagués retut un gran servey a son amo, Galmés Flor 65. a) absol., Produir, donar producte; cast. cundir, rendir. «Aquest negoci no ret». «Enguany el blat ha retut molt». «La feina no em ret» (=no dóna el resultat en proporció al temps invertit). Com més va, manco mos ret, Ignor. 8. La cullita prou retrà, Salvà Poes. 77. Sap fer brunzir la filosa | i fer retre el tros de pa, Colom Juven. 78.
|| 6. Cedir o lliurar una cosa per força, per imposició; cast. rendir, entregar. Quan uench al matí, reteren-nos lo castel, Jaume I, Cròn. 37. La ciutat d'Elna que està en retre, car assetjada és de totes parts, Epist. Pere 72. Lo capità... reté les claus e la ciutat al Cèsar, Tirant, c. 444. Retre les armes: lliurar-les a l'adversari vencedor. Stephania stes los seus braços abandonant-se e retent les armes, Tirant, c. 147. Retre l'ànima (o l'esperit) a Déu: morir. Lexí la carn a la seva mare e retí l'esperit a Déu, Metge Somni i. A hora de nona lo sant baró reté la ànima a nostre Senyor Déus, Eximplis, i, 87. Inclinà lo cap e retè lo esperit, Gerson Passio, c. 12. a) refl. Sotmetre's, cessar de resistir; cast. rendirse. Aquel dia matex reteren-se, Jaume I, Cròn. 39. No'ns volem retre ne donar sinó a vós, Pere IV, Cròn. 95. Crehien... que en breus dies se haurien a retre als moros, Tirant, c. 86.
|| 7. refl. Aturar-se de caminar, d'obrar, per falta de forces, de capacitat per a seguir (bal.); cast. rendirse. Sos peus ja se retien, Costa Trad. 188. Moltes hi han concorregut, | però totes s'han retut, Penya Poes. 259. Els pins, cansats, ans d'arribar-hi, es reten, Riber Sol ixent 82.
|| 8. Vèncer, obligar a cedir, a deixar d'obrar, de resistir (bal.); cast. rendir. Si un castell roquer vós fósseu, | vos retria jo amb ses armes, Aguiló Poes. 41. L'acompanyà a coces un bon tros, fins que la va retre de tot, Alcover Rond. i, 156.
|| 9. Deixar, abandonar, cessar d'usar o de fer una cosa (men.); cast. dejar. Retre la treva: (ant.) suspendre-la, deixar d'observar-la. Con nós en aqueles treves no vuyllam estar més, retem-les-vos, doc. a. 1276 (Soldevila PG 477). Retre es lloguer: desllogar-se (Men.). «He provat d'escriure, però es pols em tremolava i ho he hagut de retre».
    Refr.
—a) «L'amo mai ret»: significa que el capdavanter d'una empresa no ha de cedir mai, s'ha de sostenir fins al darrer moment (mall.).—b) «Qui ret, perd lo fet»: vol dir que la manera més segura de perdre, en una contesa, és deixar de resistir.
    Fon.:
rétɾə (or., bal.).
    Var. form.
ant.: redre (Et él rede'l a Mir Arnal, doc. a. 1080-1095, ap. Miret Doc. 11; Déus redrà'lls-en bo gadardó, Hom. Org. 2; Lo aga a redre senes tot diffugi, doc. a. 1309, RLR, viii, 58; Que la reda ne la restituesca, Cost. Tort. III, vii, 3); reddre (Hagen a reddre fetes en pergamí les cartes, doc. a. 1310, RLR, x, 68).
    Etim.:
del llatí reddĕre, mat. sign.

2. RETRE m. inexistent, que Aguiló Dicc. interpreta dubtosament com a significador de ‘replà’ en aquesta frase:
En un retre de les scales del palau, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 103). Aquest retre no és sinó una errada d'impremta per retret.