Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ribot
veure  2. ribot
veure  3. ribot
veure  4. ribot
veure  5. ribot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RIBOT m.
|| 1. Eina de fuster, consistent en una peça de fusta prismàtica travessada de dalt a baix i obliquament per una fulla d'acer acabada a son extrem inferior amb un tall molt fi i fixada dins son encaix per una peça de fusta que serveix d'agafall i per un tascó; serveix per a rebaixar la fusta passant-se repetidament damunt aquesta en sentit paral·lel a la seva superfície (pir-or., or., occ., val.); cast. cepillo. (Vegeu la làmina de l'article fuster). Ribot gros, doc. a. 1432 (Aguiló Dicc.). Polir o allissar la fusta ab lo ribot, Lacavalleria Gazoph. Ribot corbat o voltat: el que té la superfície inferior corbada longitudinalment, però el tall recte, i serveix per a rebaixar una superfície corba. Ribot de dents: el que té el tall dentellat i serveix per a treure els repèls i per a rebaixar fustes a les quals han d'adherir-se altres peces. Ribot de galzes: el que serveix per a fer galzes de portes i vidrieres. Ribot de polir: el que té el tall molt fi i serveix per a polir la superfície ja planejada amb el ribot ordinari.
|| 2. Eina de baster, rebaixador semblant al ribot de fuster, que serveix per a aprimar el cuiro (Barc.); cast. rebajador.
    Fon.:
riβɔ́t (pir-or., or., occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: ribotàs.—b) Dim.: ribotet, riboteu.—c) Pejor.: ribotot.
    Sinòn.:
— || 1, plana,— || 2, rebaixador.
    Etim.:
del fr. rabot, mat. sign. ||1.

2. RIBOT m.
Marge, ribàs (Sort).
    Etim.:
derivat de riba.

3. RIBOT m.
Planta de l'espècie Beta vulgaris, var. maritima (Eiv., ap. Masclans Pl. 187).

4. RIBOT m., var. dial.
de rebot (St. Antoni d'Eiv.).

5. RIBOT
Llin. existent a Calonge, Casavelles, La Bisbal, Palamós, Gir., Isòvol, Barc., Badalona, Castelladral, Pallejà, Martorell, Molins de R., Cambrils, Reus, Sta. Col. de Q., Aravell, Fraga, Val., Pego, Dénia, Verger, Beniarbeig, Mall., Men., etc.
    Loc.

¿Qui comanda a can Ribot? ¿son pare, o s'al·lot?: es diu quan algú que no té autoritat pretén de manar o dirigir una cosa, havent-hi persones més autoritzades que ell per a fer-ho (Mall., Men.).
    Etim.:
probablement var. de ribaut o ribald.