Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rigor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RIGOR f. o m.
|| 1. Inflexibilitat, exactitud extrema; cast. rigor. Cambisses... tanta rigor avia en justícia, que féu escorxar viu un seu jutge, Scachs 28. Tots los consells que dicta el capellà són molt sanitosos si s'observen ab rigor, Vilanova Obres, xi, 100. En rigor (o A tot rigor): obrant o pensant amb tota exactitud. A tot rigor, lo jutge no pot imposar-me sinó una mulcta, Lacavalleria Gazoph. De rigor: de necessitat, inexcusable, ineludible. «En aquesta festa són de rigor els vestits obscurs».
|| 2. Severitat inflexible, duresa excessiva; cast. rigor. Megera... vedà als dessús dits ab gran rigor pendre de la dita vianda, Metge Somni iii. Del cors... Déus vol-ne rigor virtual, ço és penitència, Sermons SVF, i, 118. Açò solament dóna color a la tua celerada rigor, Curial, iii, 70.
|| 3. Duresa excessiva de la temperatura, del clima, del temps atmosfèric; cast. rigor. Durant los majors rigors del hivern, Lacavalleria Gazoph. Les gallines del Prat, despostes pel rigor del temps, Pons Com an. 119. Braços i cames a la fresca, tant a l'estiu com al rigor de l'hivern, Vidal Mem. 36.
|| 4. (dial.) Força, intensitat (Morella); cast. fuerza. «Mira amb quin rigor corre!»«Li ha donat una bufetada, amb un rigor!»
    Fon.:
riɣóɾ (Barc., Val. Palma).
    Etim.:
pres del llatí rigōre, mat. sign.