Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  riu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RIU m.
|| 1. Corrent natural d'aigua procedent de les muntanyes i que aflueix a la mar, a un llac o a un altre corrent, i sol córrer permanentment sense estar subjecte al règim de les pluges; cast. río. Que guardassen los flums e'ls rius e los arbres e les flors, Llull Cont. 354, 18. Anam passar la barca al riu de Durença, Pere IV, Cròn. 104. Han de venir per lo pla, que per l'altra part no poden per lo gran riu que y és, qui fir a les muntanyes de Gales, Tirant, c. 5. Traspassa els rius, tramonta les serres a més córrer, Atlàntida iv. Riu d'estufa: el que normalment duu poca aigua o no en duu gens, i sobtadament esdevé gros i impetuós per efecte d'una pluja estivenca (Alt Empordà).
|| 2. fig. Abundor de cosa que avança com si fos un corrent d'aigua; cast. río. Com los sarraïns diguen e afermen que en paraís aurà rius de vi e d'oli e de let e de mantega, Llull Cont. 343, 9. Lançant abundós riu de làgremes, Villena Vita Chr., c. 208. L'incendi, a coll del torb, | duia sos rius de laves a Roncesvalls, Atlàntida i. Surten rius de guspires de tot caire, Canigó i. Oh cítara sagrada | que abeura en rius de música lo cel, Verdaguer Idilis. Pel carrer Major passava un riu de crits i cançons absurdes, Casp Proses 25.
|| 3. Sèrie de teules posades una a continuació de l'altra longitudinalment i amb la cara còncava cap amunt, de manera que l'aigua de pluja hi pot córrer com per una canal (occ., val.); cast. canal, vertiente.
|| 4. fig., fam., Pixerada. Fer un riu: orinar (es diu principalment en el llenguatge dirigit als infants).
    Loc.
—a) Anar-se'n riu avall: fer ull, arruïnar-se, destruir-se.—b) Primer ha de passar molta aigua pel riu: significa que abans han de succeir moltes coses. Que tingueren un poch de paciència, que primer havia de passar molta aygua pel riu, Rond. de R. Val. 56.
    Refr.
—a) «De tal riu, tal aigua»: vol dir que segons la causa són els efectes (Vallès).—b) «A la vora del riu, no hi facis niu»; «Prop del riu, ocellet, no hi facis niu»; «A la vora del riu, no faces el niu, i si el fas, fes-lo en l'estiu» (val.); «Vora del riu, no hi facis nius, ni d'hivern ni d'estiu» (Ribes): proverbis que indiquen que és perillós habitar prop d'un riu, per la possibilitat que esdevingui gros i s'emporti la casa.—c) «Quan el riu sona, aigua porta»: vol dir que quan es parla insistentment d'una cosa, sol esser senyal que almenys parcialment és vera.—d) «No hi ha riu que no tinga eixida»: significa que tota persona, per pacífica que sigui, arriba a irritar-se si la provoquen amb prou insistència (val.).—e) «En el forn i en el riu, tot se diu»: indica que les dones, en trobar-se fent tertúlia en el forn o en el llavador, conten totes les xafarderies (Alcoi).—f) «Quan la dona ve del riu, es menjaria el seu home viu»: significa que la dona quan ve de rentar està cansada i té molta fam (Pineda).—g) «A riu brut de torrentada, es peix hi fa xalada»: vol dir que quan hi ha avalots o desordes, sempre hi ha qui se n'aprofita i hi fa negoci (Men.).—h) «Lo riu d'Alcoi emboirat, als tres dies banyat»: es diu perquè l'emboirament del riu d'Alcoi sol esser senyal de pluja propera.
Riu: a) topon. Nom d'un poble de la Cerdanya, situat prop de Bellver, i d'un llogaret agregat al municipi d'Oix (Garrotxa).—b) Llin. existent a Berga, Agramunt, Alguaire, Arties, Reus, etc. Hi ha la variant Rius, més estesa, que es troba a Palamós, Vic, Artés, Barc., Canonja, Albesa, Balaguer, Monnòver, Mall., etc.
    Fon.:
ríw (en tots els dialectes).
    Intens.:
—a) Augm.: riuàs, riuarro.—b) Dim.: riuet, riuellet, riuetxo, riuel·lo, riueu, riuó.—c) Pejor.: riuot.
    Sinòn.:
ant.: || 1, flum, aigua.
    Etim.:
del llatí rīvu, mat. sign. ||1.