Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  robar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROBAR v. tr.: cast. robar.
|| 1. Desposseir algú o algun lloc de les coses que li pertanyen; prendre-les-hi amb violència o amb engany. a) absol., sense complement directe. Los robadors com volen robar no curen de entrar per la porta, Tirant, c. 340. Uns robadors qui anauen per la mar en un vexell robant, Eximplis, i, 143. En Llorens va prometre que seria honrat, que no robaria pus, Penya Mos. iii, 186.—b) Amb complement directe indicador de la persona desposseïda. Sapiatz que fui robat e perdí tot quant portaua, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 27). Robat est, e tolt t'ha hom tot ço que portaves, Llull Blanq. 46, 3. Han enganats e robats e morts aquells qui en ells se fiaven, Metge Somni iii. El fill d'aquell amo robat y assassinat pel cego, Penya Mos. iii, 237.—c) Amb complement directe indicador del lloc d'on es prenen violentament les coses. Robar camins: atacar els caminants o viatgers pel camí i desposseir-los del que duen. Havia un cavaller qui era fort malfactor, e robava camins, e feya grans mals, Desclot Cròn., c. 2. Anaren a Murvedre e robaren la judaria nostra, Pere IV, Cròn. 284. Fos penjat per ço com havia robada una torra, doc. a. 1390 (Ardits, i, 8). Un príncep de ladres... robaua tots los camins, Eximplis, i, 3. Féu la via de Chipre, e robà tota la costa de Turquia, e mès-la a foch e a flama, Tirant, c. 100. Poria esser que algun vendria per robar les tendes, Curial, ii, 61. Alguns anys enrera la casa havia sigut robada, Massó Croq. 188.
|| 2. Prendre i apropiar-se indegudament, amb violència o engany, allò que pertany a un altre. Tot quant los prelats conseruauen e stojauen e en tresaur metien..., emblauen e robauen e tollien als pobres, Llull Felix, pt. viii, c. 63. Per males gents que los prenen e roben lurs fruytes, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli, 324). Vingué notícia com se havia robada la custòdia de la Iglésia, Rúbr. Bruniquer, v, 7. Digues per què robares aquesta cuyereta, Ignor. 33. Que així li robes son mantell de randa, Canigó ii. Per ext.: a) Apropiar-se una obra d'enginy pertanyent a altri, presentant-la com a pròpia.—b) Cobrar més del degut o donar menys del que és just, en vendre una cosa. Es tenders robaran an es pes, Ignor. 30. Perque robau a sa mesura lo que li falta per esser plena, Roq. 17.—c) Sostreure una dona, o un infant, a la potestat dels seus pares o familiars. Les germanes y germans | d'aquella jove robada | sentiren tan dolços cants, Costa Trad. 160. Ay! ma fillada | la m'han robada, Guiraud Poes. 34.
|| 3. fig. Privar algú d'una cosa immaterial. Volrien a sos germans robar la fama e la vida, Villena Vita Chr., c. 12. La malícia los hauia axí robat lo seny, Villena Vita Chr., c. 209. Tomba cruel, em robares s'alegria, Aguiló Poes. 136. Robar el temps a algú: fer-l'hi perdre. Aquell poch temps que robat me haueu, Paris e Viana 30. Robar hores a la feina, al descans, etc.: privar d'aquelles hores el treball, el descans. Robar el cor (o la voluntat) a una persona: tenir-la sotmesa per l'amor, atreure la irresistiblement. Vós robau a tothom los ulls y la voluntat, Lacavalleria Gazoph. L'amor de les vèrgens nos roba y catiua lo cor, Viudes Donz. 319.
|| 4. fig. a) Entre pescadors, agafar un peix amb l'ham clavant-lo per qualsevol part del cos que no sia la boca.—b) En alguns jocs de cartes, prendre cartes del munt de les que han quedat, descartant-se d'altres; igualment en el joc de dominò, prendre fitxes del munt que ha quedat sense repartir.
|| 5. fig., aplicat a subjecte inanimat: Engrossir-se amb part d'un altre objecte. «El riu ha robat les terres del meu oncle»: el riu ha pujat i ha cobert aquelles terres. I són sos ulls dues rients estrelles | que el Canigó robà a la volta blava, Canigó ii. Una gelada li ha robat s'esplet, Alcover Cont. 99.
    Refr.
—a) «A cada u lo que sigui seu, i robar lo que es pugui»: norma de conducta que es dóna humorísticament, per al·lusió a la gent que té pocs escrúpols d'apropiar-se les coses d'altri.—b) «Qui no roba, no duu roba»: significa que la prosperitat sovint es deu a la manca d'escrúpols.—c) «Qui no roba, és perquè no pot»: vol dir que generalment els homes no deixen d'aprofitar les ocasions d'apropiar-se les coses d'altri.—d) «Qui roba al comú, no roba a ningú»: indica que la defraudació comesa contra les corporacions públiques no es considera pecat.—e) «Ningú roba res que mengi»: significa que poques vegades són robades aquelles coses que han d'ocasionar despeses al qui les posseeix.—f) «No hi ha prou per robar, per als lladres que hi ha»: vol dir que el nombre de gent aficionada a apropiar-se les coses d'altri és molt gran.—g) «Robar a lladres, no és pecat»; «Qui roba a un lladre, té cent anys de perdó»; «Lladre que roba a belitre, no se n'ha de confessar»: es diu quan es parla d'algú que ha robat o defraudat a una persona dolenta.—h) «D'hostal que s'hi roba, tothom se'n fa enfora»: significa que tothom defuig el tracte amb la gent que té fama de poc escrupolosa en quant al respecte de la propietat d'altri (Santanyí).—i) «Cases fetes de robar, les veuràs enderrocar»: vol dir que els béns mal adquirits solen tenir mala fi.
    Fon.:
ruβá (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); roβá (occ., mall.); roβáɾ (val.).
    Sinòn.:
segons el model cantar. Les formes rizotòniques tenen la o oberta.
    Etim.:
del germ. raubon, mat. sign. ||1.