Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rodar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

RODAR v. intr. o tr.
I. intr.
|| 1. Caminar o moure's amb rodes; cast. rodar. I roda com un carro el tro de guerra, Atlàntida, introd. Com dues ales d'exèrcit fent rodar pel cel i per les montanyes sos canons, Verdaguer Exc. 67.
|| 2. Fer voltes com una roda al voltant del seu eix; estar un cos en moviment de rotació; cast. girar, voltear. E ço que n'exirà serà so que haurà rodat una espera, Gilbert-Corsuno Astrol. 22. Un home al sa y al pla y que no se'n adone de si li roda o no el sombrero, Rond. de R. Val. 86. Les joves guapes treuen a ballar..., ja roden, ja giren saltant al compàs, Penya Poes. 234. Els molins roden al bes del vent, Salvà Poes. 143. L'agre rodar de la corriola, Llorente Versos 96. Rodar el cap a algú: veure algú els objectes com si fessin voltes al seu voltant; venir-li un mareig que produeix aquesta sensació; cast. dar un vahido. No són en algun loch alt que lo cap los va entorn e lo serveyll los roda, Corbatxo 41. Can la mar e el contrari vent | me fazien lo cap rodar, Metge Fort. 99. Lo cap me roda quant del més alt de aquesta roca jo miro a baix, Lacavalleria Gazoph. No s'hi arrisqui, ab valsos, que li rodaria el cap, Vilanova Obres, xi, 9.
|| 3. Caure fent voltes sobre si mateix o capgirant-se; cast. rodar. Tu que vingueres a veure'm a l'abisme rodar amb tots los meus, Atlàntida vi. Grossos penyals per còdols fent rodar-hi, Canigó ix. Ab l'empenta roda la taula per terra, Vilanova Obres, xi, 121.
|| 4. Moure's canviant de lloc en sentit circular, descrivint una circumferència o altra corba closa; cast. girar. E tot lo jorn | roden entorn | del cremelló, Spill 202. Un ase rodant a una sínia, Rosselló Many. 206. En Brianet... se posà a rodar entorn de la casa com un gat afamat entorn d'una fiambrera, Víct. Cat., Cayres 126. a) fig. Canviar de situació, d'estat. «El vent ha rodat». Ara ha rodat lo teu stat en loch molt alt e de gran excellència, Tirant, c. 363.
|| 5. Anar a una banda i a una altra sense aturar gaire temps enlloc; cast. rodar, rondar, vagar. Fa més d'una hora que rodo per trobar-lo, Oller Reny. 15. Es va quedar a rodar alguns dies per aquells pobles, Massó Croq. 51.
|| 6. nàut. Anar en roda, sense govern, una embarcació; cast. rodar. Vench-nos el vent... e feu-nos calar per força e rodar tot aquel vespre e tota aquela nuyt, Jaume I, Cròn. 489. Perir no poden, | ans navegant, per molt que roden | atenyen port, Passi cobles 208. a) Surar, mantenir-se damunt un líquid sense enfonsar-se; cast. flotar. L'oli per natura roda sobre l'aygua, Llull Cont. 19, 18. Un caualler... viu rodar la caxeta sobre la mar, Serra Gèn. 261.
|| 7. Anar en cerca d'una cosa, procurar obtenir-la, moure's per tal fi; cast. dar vueltas, rodar. Hi no u hauran, per molt que roden, Somni J. Joan 914. Per infants fer | velles modorres | exorques, porres, | moltes hi roden, Spill 8735.
|| 8. Fer marrada, seguir un trajecte més llarg que el normal; cast. rodear, dar un rodeo. Per molt que ell rodàs e contrapassàs, l'altre seguia e l'estrenyia molt, Curial, ii, 104. Y a qui parega mal, que rode y que'm deixe en mig, Rond. de R. Val. 49. a) fig. Emprar circumloquis, dir les coses indirectament, sense parlar clar; cast. andar con rodeos.
|| 9. En el joc de cartes, prendre cartes successivament i ordenadament els diversos jugadors fins a prendre'n tots; cast. rodar.
|| 10. fig. Circular, passar una cosa per moltes mans, com els diners, els articles de comerç, etc.; cast. girar.
II. tr.
|| 1. Fer que una cosa es mogui en sentit circular; cast. rodar, voltear. Alguns roden grans roques ab lurs caps incessantment, Metge Somni iii. Rodar el cap: moure'l repetidament i alternativament d'un costat a l'altre. La Rossa rodà el cap, Pons Auca 119. Rodar la clau: fer-la girar dins el pany per obrir o tancar. Aquestes claus que per rodar-les adins es pany vos heu de pelar es nuus des dits, Ignor. 44. Rodar clau: joc de força i d'habilitat manual, que consisteix a agafar-se dos homes les mans dretes i fer força cadascun en sentit contrari per veure qui aconsegueix tòrcer la mà de l'altre (Mall.).
|| 2. Sotmetre al suplici de la roda. Que no puxe esser rodat ni turmentat negun juheu sens premonicions violentes de testimonis juheus, doc. a. 1327 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Per tals peccats | fon ben rodada | e turmentada, Spill 1377. Fon rodat ben e fort e posat al torment, Scachs 59.
|| 3. Recórrer un lloc anant d'un costat a l'altre; cast. recorrer, correr. «He rodat tot el poble». Cercant partits | lo mercat roden, Spill 7500. Per què anàvem a rodar món d'aquella manera, Massó Croq. 178. Rodar la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra: recórrer molt d'espai, viatjant, cercant alguna cosa, etc.
|| 4. Recórrer un trajecte clos o donar la volta a un cos gran; cast. rodear, dar la vuelta. Processó de monjos que... fan els passos y es claustro roden en silenci, Aguiló Poes. 49.
|| 5. Posar-se o estar al voltant d'algú, d'alguna cosa; cast. rodear, circuir. Un cos rodat de damàs negre, doc. a. 1523 (Alós Inv. 40). Un gran túmol... qui estava rodat de quatorse atxas de sera groga, doc. a. 1689 (arx. parr. d'Igualada). La vinya... està rodada de pomposes figueres, Rosselló Many. 106.
|| 6. Arrodonir els caires dels carracs sense donar-los encara la forma definitiva del tap (Empordà).
    Loc.
—a) Rodar el bast, a algú: obrar algú contra llei, sense mirament o amb perill de caure en càstig (Men.). «Es bast te roda!» ho diuen a algú quan fa coses que no hauria de fer o quan parla inconsideradament.—b) Rodar a algú l'albarda: venir-li una tentació o ganes fortes de fer alguna cosa (val.). Tinch a la punta de la llengua més de quatre coses... y em va rodant l'albarda de encaixar-les, Rond. de R. Val. 81.—c) Tirar-ho (o Enviar-ho) tot a rodar: enviar-ho a mal viatge, maleir-ho o desentendre-se'n, no voler-ne saber res.
    Refr.

—«Roda el món i torna al Born» (or.); «Rode per on rode, a parar a Albaida» (val.); «Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs» (Barc.): es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen.
    Fon.:
ruðá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); roðá (occ., mall.); roðáɾ (Cast., Val.); roáɾ (Al.); ruɾá (alg.).
    Conjug.:
segons el model cantar. Les formes rizotòniques tenen la o oberta.
    Etim.:
del llàtí rŏtāre, mat. sign.