Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rodet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RODET m.
I. Objecte de forma cilíndrica o quasi cilíndrica.
|| 1. Objecte cilíndric o lleugerament cònic que per la seva rotació combinada amb la pressió serveix per a aplanar, esclafar, desfer, etc., alguna cosa; cast. rodillo. Rodets per fer flaons, doc. a. 1692 (Aguiló Dicc.). Rodet d'era o de batre: pedra cilíndrica o tronco-cònica que, rodolant arrossegada per una bístia, serveix per a esclafar les espigues i separar el gra de la palla (Urgell, Ribera de Sió, Gandesa). Rodet del molí d'oliva: pedra cilíndrica o tronco-cònica que roda en el trull i esclafa l'oliva (Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Tortosa).
|| 2. a) Objecte cilíndric al voltant del qual s'enrotlla un fil, cordill o altre material flexible formant diverses voltes sobre si mateix (or., occ., val., bal.); cast. carrete. Rodet, instrument per a filar o retòrcer, Lacavalleria Gazoph. Rodet de fil. Rodet fotogràfic: el que serveix per a enrotllar-hi pel·lícula destinada a fer-hi fotografies.—b) Cilindre de fusta on van penjades les llenderes que sostenen els perxerats i les bagues del teler (Eiv.).—c) Part del molinet on va embolicada la cadena de l'àncora.
|| 3. En el molí d'aigua, roda guarnida d'aletes o caixons, que volta horitzontalment per l'impuls directe de l'aigua (Ribagorça, Pallars, Urgell, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Crevillent, Biar); cast. rodezno. Volta de pedra, rodet, badil de ferre, doc. a. 1533 (Miret Templers 579).Rodet de molí: fig., persona que sempre va d'un lloc a l'altre, que es belluga molt (Empordà, Vallès).
|| 4. En la sínia, roda guarnida de dents o de braçols, que volta horitzontalment i engrana amb els pintes de la roda vertical o roda dels cadufos (País Valencià, Balears). El rodet de braçols consta de dos grans anells de fusta, iguals, paral·lels i concèntrics, units en tota llur circumferència per una sèrie de barrons que serveixen de dents d'engranatge i estan col·locats paral·lelament a l'eix del rodet (Balears i part meridional del País Valencià). El rodet tortosí consta d'un sol anell amb els seus creuers, i en lloc de braçols o barrons fixos pels dos extrems té estaques que estan ficades per l'extremitat superior en l'anell del rodet i tenen l'extremitat inferior no subjectada, resultant així menys resistents que els del rodet de dos anells (Tortosa, Horta de València). El rodet de bastards no té cap mena d'estaques verticals ni tan sols té cap anell que formi perímetre circular, sinó que està reduït a la creu i a vuit bastards o barres horitzontals convergents al centre i situades dues entre cada dos braços de la creu (Peníscola). (Cf. BDC, xxiv, 89-90). (V. l'article sínia).
|| 5. La llanterna o cilindre de fusta amb braçols a on s'aplica la força per fer rodar l'espiga d'una premsa d'oli, de fideus, etc. (Mall.).
II. Nom de certs objectes de forma circular.
|| 1. Peça circular de ferro de sota el pescant d'un cotxe, per a unir els dos capçalets (Barc.); cast. rodete.
|| 2. Conjunt de les corbes que formen la part principal d'una roda de carruatge (Alqueria-Blanca).
|| 3. Roda de fusta voltada de campanetes, que es fa rodar i sonar en el moment de l'elevació, durant la missa major (Tortosa, Llucmajor, Santanyí, Pollença); cast. carillón.
|| 4. Rodell de terrissaire, damunt el qual s'elaboren les peces (Selva del C.); cast. plato.
|| 5. Rodanxa del fus de tòrcer; cast. rodaja, tortera.
|| 6. Rodeta dentada de metall posada a l'extrem d'un mànec, que serveix per a retallar coques i altres peces de pastisseria (Mall.). Aquelles coques tan primes... les retaien passant-hi un rodet, Alcover Cont. 223.
|| 7. Estalvis, rotlle de llauna damunt el qual es posa l'olla o la cassola per no cremar ni embrutar la taula o les estovalles (Gandia); cast. salvamanteles.
|| 8. Garlanda o rotlle que els pagesos fan al voltant del formiguer (Vimbodí).
|| 9. Cadascun dels discs de plom enfilats a la part inferior de la xarxa per mantenir-la enfonsada (Albufera de València).
|| 10. Aplec de cabells trenats i reunits en una massa rodonenca al centre del cap (Gandesa, Tortosa, País Valencià); cast. rosca, rodete.
|| 11. Rodets, pl.: planta espinosa de l'espècie Tribulus terrestris, que té la baina del seu fruit aplegada com un caragol, formant com una roda petita (Men.); cast. abrojos.
    Fon.:
ruðέt (pir-or., or.); roðét (occ., val.); roðə́t (mall.); ruðə́t (Ciutadella, Eiv., Sóller); ruðέt (Maó); roét (Crevillent).
    Var. form.
ant.: redec (Lo redec del molí se met en torn per fer anar en torn lo moló, Llull Cont. 15, 19); redee (La final raó per què lo redee és mogut per l'aigua, e la mola per lo redee, és la farina, Llull Cont. 353, 18). Probablement aquestes formes redec i redee són errades de còpia per rodet. També és possible que sigui una errada la forma roder, que es troba en un altre text del mateix llibre de Ramon Llull (V. roder || 2).
    Etim.:
derivat dim. de roda.