Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  romaní
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROMANÍ m.
|| 1. imatge  Planta labiada de l'espècie Rosmarinus officinalis, molt olorosa, de branques ramoses i retorçudes, fulles linears gruixudes, coriàcies, sentades i tortuoses, senceres i llustroses, flors blavenques o blanques, molt espesses, en raïms curts, i bràctees més curtes que el calze; cast. romero. V taules de romaní, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). Altre cabaç ab flor de romaní, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca, de Val.). La blancha mel estillava del vert romaní, Alegre Transf. 4. Olor de romaní dels boscos puja, Canigó ii. Els romanins són mig plorosos, Carner Sonets 72.
|| 2. Romaní mascle: a) Planta de l'espècie Cistus Clusii; cast. romero macho. (V. matafoc, || 2a).—b) Planta de l'espècie Lavandula stoechas (V. cap d'ase).
    Loc.

Poder-s'hi fer romanins, pel camí de tal lloc: esser un camí molt poc transitat (Penedès).
    Refr.

—«Terra de romaní, terra de poc vi».—b) «Flor de romaní i noies per a casar, tot l'any n'hi ha» (Bages).—c) «Per l'amor, lo romaní; al qui no en té, li'n fa venir, i a qui en té, l'hi fa fugir» (Men.).
Romaní: a) topon., Llogaret del municipi de Sant Martí Sarroca (Penedès).—b) Llin. existent a Banyoles, Barc., Piera, Val., etc.
    Var. form.
dial.: romaníll (Flayroses farigoles, romanills y mata, A. M.a Gibert ap. Catalana, i, 11); romanyí.
    Fon.:
ruməní (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); romaní (occ., val.); roməní (mall.); rumaní (alg.); ruməɲí (Empordà); ruməníʎ (Baix Penedès, Camp de Tarr., Conca de Barberà).
    Etim.:
del llatí rosmarīnu, mat. sign. ||1.