DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

2. RONDALLER, -ERA m. i f. i adj.
Que ronda; que té afició o costum de rondar, d'anar d'un lloc a l'altre (or., occ., bal.); cast. rondador, andorrero. Sos ulls, rondallers com a papallones, inspeccionaven quant s'esqueya en vistes, Pons Auca 288. La reputació de rondallera ja la tenia adquirida, Girbal Pere Llarch 179.