Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. roquet
veure  2. roquet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ROQUET (dial. ruquet). m.
|| 1. Peça de vestit clerical molt semblant al sobrepellís, però amb mànegues estretes i closes o sense mànegues; cast. roquete. Deguen... anar a la dita Seu e estar al dit altar o ab roquet o ab sobrepalís, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 204). Tres ruquets, dos oldans e hun bo, doc. a. 1478 (BSAL, iii, 214). No puch sofferir la asprea dels teus dits e del drap de li del teu ruquet, Eximplis, ii, 17. Ruquet de capellà o cardenal: Vestis linea, ut moris est Cardinalium, Esteve Eleg. q. 5 vo. El capellà revestit de roquet y estola, Rosselló Many. 89.
|| 2. heràld. Figura de l'escut, en forma de triangle; cast. roquete.
|| 3. ant. Ferro de llança de torneig, acabat amb quatre bonys o puntes esclafades, a fi de poder empènyer fort la cuirassa de l'adversari sense foradar-la; cast. roquete. Cinch ferros de rochets e una billeta, Inv. Pr. Viana 211. Per esquivar fraus que sovint se solen esdevenir per estar a facultat dels padrins poder cambiar los roquets que no estan senyalats, sie ordenat que tots los roquets aixís de les Hances del mantenedor com dels aventurers hagen d'esser senyalats per los jutjes de diversos senyals a cada llança, doc. a. 1573 (Aguiló Dicc.).
|| 4. Capfoguer (Pallars Sobirà); cast. morillo.
    Fon.:
rukέt (or., Maó); ɾokét (occ., val.); rukét (Tremp, Artesa de S.); rukə́t (mall., Ciutadella, eiv.).
    Etim.:
derivat dim. d'una forma *roc procedent del germ. *rokk, ‘jaqueta’.

2. ROQUET
Llin. existent a Banyoles, Castellfollit, Hostalric, Sta. Col. de F., St. Genís de Vilassar, Almacelles, Marratxí, etc.
    Etim.:
derivat dim. de Roc, nom propi.