Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ros
veure  2. ros
veure  3. ros
veure  4. ros
veure  5. ros
veure  6. ros
veure  7. ros
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ROS m.
|| 1. Rou (val.); cast. rocío. Lo solell leva lo ros de la terra per sa gran calor, Llull Cont. 158, 15. Les plantes requiren segons lur necessitat la calor de sol e'l ros de la nit, Llull Arbre Sc. i, 330. Aprés gran camí, | plau a l'home cansat repòs, | ez aprés gran secada ros, Metge Fort. 62. Del ayre done'ns influències, ros, pluja, Sermons SVF, ii, 110. Sobre ta squena | e tot lo cos | cayga lo ros, Spill 12297. a) fig. Que los ulls uos sentísseu mullats de ros enamorat, Alegre Transf. 56. Virginal ros hi molt reflagrant rosa, Trobes V. Maria [105].
|| 2. Suc de les flors, que les abelles xuclen i en fan la mel; cast. jugo. Lo such o ros de què's fa la mel: Melligo, Torra Dicc.
    Cult. pop.
Prendre el ros de Sant Joan: estar exposat a la rosada de la nit de Sant Joan, 24 de juny, per obtenir certs beneficis màgics i especialment el de conservar la joventut (val.). Los dits ventalls... volríem saber si 'ls havets fets bateiar a flum Jordà o embalsamats per conservar lur juventut o si'ls havets trets enguany al ros de sent Johan, car tan bells són, que desig havem que servint a nós contínuament, per antiguitat no perissen, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 598).
    Fon.:
ɾɔ̞́s (Llanera de Xàtiva). La mateixa pronúncia amb o oberta sembla que era freqüent en el català antic, com ho prova el text que hem citat de Bernat Metge (que fa rimar ros amb repòs) i el del Spill (on rimen ros i cos); però la quantitat llarga de la vocal llatina semblava demanar una pronúncia rós, i aquesta sembla trobar-se en la rima de ros amb vellós en Spill 11265.
    Etim.:
del llatí rōs, mat. sign. ||1.

2. ROS m. (ant. i dial.)
|| 1. Arròs. Ages farina de ros ben picada, Flos medic. 214 vo.
|| 2. Ros de bóta (o de bótes, o de vaixell, o de vi): crosta de tàrtar adherida dins les bótes on hi ha hagut vi; cast. heces. Carga de ros de bóta, Leuda Coll. 1249. Carga de ros de vexell, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Molt ual lo ros del ui, póluora feyt e posat sobre la rasca, Tres. Pobr. 12 (V. arròs, II. || 3).

3. ROS m.
Capell militar relativament baix, però més alt de davant que de darrera, que es va usar a Espanya des de mitjan segle XIX fins al primer terç del segle XX; cast. ros. Els soldats carregats de pols fins al cim del ros folrat de blanc, Oller Vilaniu 247. Els munyochs de llansas, tabals, sabres y rossos, penjants del sostre, Pons Auca 215.
    Etim.:
del cognom Ros del general Ros de Olano, que introduí l'ús del dit capell militar.

4. ROS, ROSSA adj.: cast. rubio.
|| 1. (Pèl o cabell) de color entre el castany clar i el groc d'or. Si per bellesa de faysons, per rosses cabeyls..., escuder deu esser adobat a cauayler, Llull Cavall. 18 vo. Havia molt gran cara... e los ulls negres, e los cabells rossos, Desclot Cròn., c. 12. Adés porten los cabells plans, adés rulls, adés rossos, adés negres, Metge Somni iv. Un homo jove..., ab mostatxos rossos i ulls blaus, Penya Mos. iii, 168.
|| 2. (Persona o animal) que té rossos els cabells, els pèls, les plomes. Blanc e vermell e ros fo Blanquerna, Llull Blanq. 7, 4. La donzella... era bé la pus bella creatura..., e la pus rossa e la millor, Muntaner Cròn., c. 263. Lo meu cap és axí ros com hunes flames, Coll. Dames 98. La gallina tenada e rossa és millor, Agustí Secr. 152. Quatre vedells rossos com l'or, Massó Croq. 30. Els borinots rossos porten ventures, Rosselló Many. 34.
|| 3. (Cosa) de color entre el castany clar i el groc d'or. Goma lum a aytal la conexença que sian trossos radons e que sian rossos de part de dintra, Conex. spic. 21. Les rosses brides en ses enguantades mans, Pons Com an. 158. Que són demunt el camp espigues rosses, Riber Sol ixent 84. Pa ros o coca rossa: pa o coca que conté segó i és de color més obscur que el pa blanc ordinari. Al cuyner deu donar cada dia un tros de pa ros, doc. a. 1375 (arx. de Montblanc). Ros de l'ou: el rovell de l'ou (Aguiló Dicc.). a) m., ant. Tela de llana o de fil de color groc obscur. Hun tros de ros qu'és una cana y miga, doc. a. 1554 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Unes faldetes de ros pèl rases, doc. a. 1565 (arx. de Fulleda).
    Loc.
—a) Ros com un fil d'or (o Més ros que un fil d'or): comparança hiperbòlica per a designar una persona de color ros molt clar. Nasqué una noia més rossa que un fil d'or, Verdaguer Idilis.—b) Totes li ponen, fins la més rossa: es diu d'una persona molt sortada, a qui totes les coses surten bé.
    Refr.
—a) «Lo ros, és agradós» (bal.).—b) «Home ros, home verinós» (Olot).—c) «Cap ros, cap pollós» (Tortosa).
Ros: llin. existent a Celrà, Begues, Barcelona, Bellcaire, Agramunt, Anglesola, Val., Foios, Xàbia, Mall., Men., Eiv., etc.
    Fon.:
rós (or., occ., val., bal.).
    Intens.:
rosset, -eta; rossàs, -assa; rossíssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí rŭssu, mat. sign. ||1.

5. ROS, ROSA adj., part. pass.
de roure; cast. roído. Si són perdudes, destruydes, roses, menjades, Cost. Tort. II, i, 4.
    Etim.:
del llatí rōsu, ‘rosegat’.

6. ROS, ROSSA m. i f. i adj. ant.
Habitant de les regions de l'Europa nord-oriental, avui Rússia; cast. ruso. Saluts t'aport dels sarraïns, jueus..., nestorins, rossos, guinovins, Llull Blanq. 61, 4. Execució de Juliana, de nació de rossos, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 8). Per Cham són entesos tots los seruents, ço és los Tartres e los Rossos, Tomich Hist. 9.

7. ROS m. ant.
Rossí. Dóna'l al roç [sic] per lo matí abans de beure, MS Klag. segle XIV, 22.