Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. rosada
veure  2. rosada
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ROSADA f.
Multitud de roses.

2. ROSADA (i dial.roada). f.
|| 1. Rou (or., bal.); cast. rocío. Tro que fo vangut lo yorn clar qua'l sol avia abatut la rosade, Graal 17. Rosada de herba, humitat de la herba a la matinada: Herbae mador Herbae ros, Lacavalleria Gazoph. Sempre remulla de subtil rouada, Caymari Poem. Const. 19. Cada matinada hi caurà rosada, Maragall Enllà 28. Nit carregada d'estels y de roada, Riber Sol ixent 48.
|| 2. Gebre (Berguedà, Pallars, Ll., Tortosa, País Valencià); cast. escarcha. No tinch por del fred ni de la ruada [sic], cançó pop. (Milà Rom. 271). Al Rosselló i al País Valencià existeix l'expressió rosada blanca per a designar el gebre, perquè el simple rosada encara conserva també el sentit originari de ‘rou’. El Canigó va aparèixer molt avall am ruada blanca, Massó Croq. 90.
|| 3. Rosada de sol: planta de l'espècie Drosera rotundifolia, de flors blanques, anomenada més vulgarment herba de la gota; cast. rocío del sol.
    Loc.
—a) Espolsar sa roada a algú: pegar-li, agredir-lo a cops (Mall.).—b) No durar una roada: durar molt poc (Mall.).
    Fon.:
ruzáðə (Arles, Cotlliure, Puigcerdà, Berga, Gir., Empordà, Eiv.); rozáða (Tor, Cala de l'Ametlla, Tortosa, Amposta); rozáðɛ (Tremp, Ll., Gandesa); rozáɛ (Maella); rozá (Maestrat, Morella, Cast., Xàtiva, Pego, Alcoi, Al.); rosá (Val., Massalavés, Polinyà, Gandia); ruáðɛ (Ll., Urgell); ruáðə (Oleta, Ribesalbes, Tarr., Reus, Valls, Sóller); roáðə, rováðə, rowáðə (mall.); ruzáɾa (Alg.); roɣáða (Tamarit de la L.).
    Sinòn.:
— || 1, aigualera, banyadura, roadella, rou;— || 2, gelada, gebre, gebrada.
    Etim.:
derivat de ros, mat. sign. ||1.