Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rostoll
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROSTOLL (i dial. restoll i rostoi). m.
|| 1. Conjunt de les tiges de cereals que resten arrelades a la terra després d'esser segats aquells; el camp segat de poc, on resten les dites tiges; cast. rastrojo. Dono tibi omnes rostollos dominicature ecclesie, doc. a. 1245 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Paila ni rostoyl, doc. a. 1292 (RLR, iv, 512). Naguna persona no gos metra foch a nagun rostoy, doc. a. 1370 (BABL, xii, 129). Que gos metre bestiar gros ne menut en rostoy on age garbes, doc. any 1390 (arx. mun. de Valls). No'n aia nenguna persona que ause metre foch en los restols, doc. a. 1483 (RLR, i, 107). Arrencà restoll e lenya menuda, Flos Sanct. 1524 (Aguiló Dicc.). Evitar de dir... rostoll per dir restoll, lo que resta de la segada, Pau Regles 258. Fins que dels camps de Gades trepitja el sec rostoll, Atlàntida iv. Les perdius corren a esbarts | pels rostoys y les garrigues, Salvà Poes. 49. Fer es rostoi cabal: segar d'una manera simètrica, deixant el rostoll d'una llargada uniforme; fig., obrar amb equitat, sense fer desigualtat en el tracte (Mall.). «La Mort és d'un natural, | sempre va per davall roba; | no respecta ric ni pobre, | sempre fa es rostoi cabal» (cançó pop. Mall.). Deixar de rostoll: deixar un camp segat sense sembrar-lo fins passat un o alguns anys. Li serà permès deixar la mitat de las terras de restoll, doc. a. 1799 (Aguiló Dicc.). Llangostí de rostoll: llagost (Tortosa). Plegamans de rostoll: beneitot, persona curta d'enteniment (Vallès). Candela de rostoll: candela pobra, feta d'un bocí de cànem sucat en cera groga (Vic).
|| 2. fig. Gent baixa, menyspreable (Mall.); cast. purria, gentuza. «En aquest cafè només hi va es rostoi».
    Loc.
—a) Semblar un pregadéu de rostoll: tenir un aspecte ensopit o distret (Empordà).—b) Ser de darrere restoll: esser una cosa excel·lent o superior dins la seva espècie (Escrig-Ll. Dicc.).—c) Perdre (o Deixar) ses manades p'es rostoi: descurar les coses importants per atendre a minúcies o coses secundàries (Mall.).—d) Estar com un peix en un rostoll: estar malament, en mala situació (Empordà).
    Refr.
—a) «Lo rostoll, poc soroll»: significa que sembrant dalt rostoll s'obté poca collita (Calasseit, Gandesa).—b) «Per al caçador, tots els sembrats són rostoll»: vol dir que els caçadors no respecten els camps sembrats, sinó que hi corren i tresquen com si fossin de rostoll (Vinaròs).—c) «Qui neix per a terròs, no arriba mai a rostoll»: significa que la gent de poca capacitat o de mala sort no arriba a prosperar (Ripollès).
    Fon.:
rustóʎ (La Jonquera, Barc., Igualada, Vendrell, Camp de Tarr.); rostóʎ (Bellpuig, Gandesa, Tortosa, Morella, Sueca); rustóј (Ripollès, Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Men., Eiv.); rostóј (Mall.); rustúʎ (Ross., Capcir, Conflent, Vallespir); restóʎ (Esterri de C., Pont de S., Tremp, Calasseit); rastóʎ (Sort, Tamarit de la L., Fraga, Balaguer, Ll., Vinaròs, Llucena, Val.); rəstóј (Manacor); rustέј (Palafrugell, Ventalló).
    Etim.:
del llatí vg. *restŭcŭlu, var. de *restŭpŭlu, i aquest derivat de stŭpŭla, mat. sign. ||1.