Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ruca
veure  2. ruca
veure  rucà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RUCA f.
|| 1. Somera jove (val., bal.); cast. pollina.
|| 2. Somera adulta (or., occ.); cast. burra.
|| 3. Dona rude, grossera d'enteniment; cast. burra.
|| 4. pl. Pèls curts que creixen en el clatell; cast. tolanos. ¿Que et penses que crio ruques al clatell?, Vilanova Obres, iv, 65. Traure les ruques del clatell, a algú: deixondir-lo, escarmentant-lo o instruint-lo per l'experiència (val.). Tenir poques ruques, o No tenir ruques: no fer compliments, esser enèrgic en el parlar i en l'obrar (Mall.).
    Fon.:
rúkə (or., bal.); rúka (occ., val.).
    Etim.:
de ruc, per feminització.

2. RUCA f. (usat sovint en pl.: ruques)
|| 1. Planta crucífera de l'espècie Eruca sativa, de fulles lirato-partides, flors blanques o grogues amb venes violades, i llavors comprimides; les fulles agraden als conills, i amanides es mengen com a ensalada per les persones; cast. oruga. Ruques: Ruqua, pro illa erba: Eruca, Esteve Eleg. q 5 vo. Lo morritort, la ruca, la sanguinària, Agustí Secr. 77. a) Ruca pudenta: crucífera de l'espècie Eruca vesicaria, de fulles pinnatífides, flors blanques, grogues o blavenques, amb el calze pilós i vesiculós a la maduresa del fruit (val.).
|| 2. Planta crucífera de l'espècie Diplotaxis muralis, de tronc fullós a la base, fulles peciolades, flors grogues; es fa per les vores de camins i llocs incultes (Tarr.).
    Fon.:
rúkə (or., bal.); rúka (occ., val.).
    Etim.:
del llatí erūca, mat. sign. ||1, amb la e- inicial eliminada potser per adaptació al mot ruca art. 1.

RUCÀ, -ANA adj.
Pertanyent o relatiu al ruc. Pèl rucà: a) Pèls llargs i desiguals que tenen els rucs en néixer.—b) Pèls que certs infants tenen al front quan neixen i que després els cauen (mall.).—c) Barba incipient, pròpia d'adolescents (mall.). Dexem anar aquests pèls; encara el té rucà, y passa des vint-y-cinch, Maura Aygof. 166.
    Sinòn.:
(de pèl rucà, c): pèl moixí.