Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ruda
veure  2. ruda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RUDA f.
|| 1. Planta rutàcia de l'espècie Ruta graveolens, de troncs drets i ramosos, de 60 a 80 cm. de llargada, fulles alternes, grosses, compostes de fulletes partides en lòbuls llargueruts, blavoses; flors de quatre pètals, grogues, en corimbes terminals, i fruit capsular de moltes llavors negres i menudes; fa una olor forta i fastigosa; cast. ruda. Saboriga e sàluia e ginesta e orenga e timó e ruda, Micer Johan 324. Mit-li such de ruda per les narils, Flos medic. 97. Li fareu cristera de decoctió de donzell y ruda, Agustí Secr. 181. Comensava tirant anissos a les noyes, després pica-pica o fer-les-hi olorar brots de ruda, Vilanova Obres, iv, 112.
|| 2. Ruda borda: a) Planta rutàcia de l'espècie Peganum harmala, de tronc dret, fulles pinnatipartides, flors blanques solitàries terminals, de cinc pètals, i fruit capsular trilocular; cast. gamarza.b) Planta umbel·lífera de l'espècie Laserpitium gallicum, de tronc dret, estriat i ramificat, fulles d'un verd fosc lluent per sobre i pàl·lides per sota, pinnatisectes, flors blanques o rosades i fruit ovoide.
|| 3. Ruda de paret o de rata: planta polipodiàcia de l'espècie Asplenium ruta-muraria, de fulles coriàcies ovades-triangulars i bipinnatisectes (Ripollès, Garrotxa); cast. culantrillo blanco.
|| 4. Ruda de bosc (or., occ.) o Ruda de muntanya (mall.): planta rutàcia de l'espècie Ruta montana, molt pudenta, de fulles bipinnatisectes, de segments linears, flors petites grogues i fruit capsular subglobulós deprimit; cast. ruda silvestre. També es diu ruda de bosc l'espècie Ruta chalepensis angustifolia, també molt fètida (Garrotxa, La Selva, Calella, Baix Penedès, Alt Camp de Tarr., Conca de Barberà, Men., segons Masclans Pl. 190).
|| 5. Ruda de ca o de gos: planta escrofulariàcia de l'espècie Scrofularia canina, de fulles pinnatisectes, flors d'un bru rogenc, petites, amb corol·la petita d'un púrpura negrós tacada de blanc, i càpsula petita subglobulosa i apiculada; cast. ruda canina.
|| 6. Ruda cabrissa o Ruda cabruna: planta lleguminosa de l'espècie Psoralea bituminosa, que fa olor forta de betum i té el tronc dret, fulles trifoliolades, flors blavenques o violàcies, llegum ovato-comprimit, pelós, i llavor reniforme; cast. ruda cabruna, trébol de mal olor.
|| 7. Ruda de prat: planta ranunculàcia de l'espècie Thalictrum flavum, de tronc dret i acanalat, fulles pseudo-recompostes, flors groguenques en panolla corimbiforme i aquenis ovoido-globulosos amb costelles superficials (Ross., Cerdanya, Ripollès, Camp de Tarr.).
|| 8. Ruda llinosa: planta rutàcia de l'espècie Ruta linifolia (val.); cast. ruda con hojas de lino (Cavanilles Observ. ii, 330).
    Loc.

Conèixer algú més que la ruda: conèixer-lo molt bé.
    Refr.
—a) «En la casa que hi ha ruda al balcó, no hi entra el doctor»: es diu per les bones propietats medicinals atribuïdes a la ruda (val.).—b) «Fonoll i ruda, fan sa vista aguda»: es diu perquè s'apliquen decoccions de ruda per a guarir les inflamacions dels ulls (Men.).—c) «Qui té ruda, Déu l'ajuda».
    Cult. pop.
—A Menorca és molt estimada la ruda com a curativa del mal d'ulls, i també hi ha la superstició de creure que allibera de bruixes (Tres. Avis, 1928, 106). Els jornalers del camp tenen costum de posar-se un brotet de ruda a la boca, durant el treball, perquè diuen que els dóna força.
    Fon.:
rúðə (or., bal.); rúðɛ, rúða (occ., val.).
    Etim.:
del llatí rūta, mat. sign. ||1.