Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. rusc
veure  2. rusc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RUSC m.
|| 1. Recipient fet d'una pela de suro lligada amb un vim i amb un sòl de fusta; si és petit, serveix com a vas per a beure en les fonts rurals (Palamós, St. Feliu de G.); si és més gran, serveix per a tenir-hi llegums (Llofriu).
|| 2. Casera d'abelles, formada d'una pela de suro, d'una soca buidada, de verducs, de fusta, etc. (Empordà, Garrotxa, Pineda, Plana de Vic, Badalona, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q.); cast. colmena. Una polera dos ruschs e un abey, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 100). Com dintre el rusc murmuriosa abella, Canigó i. Tenia encara ruscos d'abelles que feien brunzir llur vol, Riber Miny. 120. a) fig. La primera llei fou dita | pel govern del rusc humà, Alcover Poem. Bíbl. 16.
    Loc.

Tustar el rusc: pegar a algú a l'esquena (Palamós, Les Gavarres). Aquesta dita prové de quan cullen un eixam, que, per fer entrar les abelles en el rusc, es tusta amb un bastó (BDC, xiii, 144).
    Fon.:
rúsk (or.).
    Sinòn.:
|| 2, arna, buc, casa d'abelles, ca(s)era, vaso.
    Etim.:
del cèltic rusc, ‘escorça’.

2. RUSC m.
|| 1. Planta de l'espècie Ruscus aculeatus (V. brusc).
|| 2. Boix mascle (V. boix).
    Etim.:
pres del llatí rūscus, mat. sign. ||1.