Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sa
veure  2. sa
veure  3. sa
veure  4. sa
veure  5. sa
veure  6. sa
veure  7. sa
veure 
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SA
Forma femenina (procedent del llatí ipsa) de l'article definit es, usada actualment a les Balears, a la zona NE. de Catalunya i a una petita comarca del País Valencià: V. es, art. 2.

2. SA
Forma femenina de l'adjectiu possessiu son: V. son, art. 1.

3. SA o SÀ, SANA adj.: cast. sano.
|| 1. Que té salut. No sies glot, e seràs sa, Llull Mil Prov. 468. L'ome qui ha sans sos ulls reeb més de claror d'ell que no fa com és laganyós, Llull Cont. 324, 17. Cerchà si hi romania null hom malalt ne sa, Desclot Cròn., c. 90. Quant hom és sa o malalt, elles servexen pus diligentment e mils, Metge Somni iv. Jo som d'ullastre sà del més antich, Penya Mos. iii, 106. a) fig., aplicat a facultats o coses immaterials. Són açò paraules de home ab sana pensa?, Metge Somni iii. Quina és l'intenció més sana, Penya Poes. 334.
|| 2. Que expressa o mostra salut. Moreno, sà de color, crespat de cabells, Pons Auca 29. Mostrant-li sa cara acalorada y sana, Galmés Flor 21. ¿Què s'han fet aquelles colors tan sanes?, Aguiló Poes. 79.
|| 3. Que dóna salut o l'afavoreix. Olives són bones al cors y molt sanes, Proc. Olives 417. Los lochs on l'ayre és clar e net són molt sans, Albert G., Ques. 53. Si ja ho diuen, que la mar és sana, Pons Auca 197. A més d'aires sans i sadollaments de sol, Pons Com an. 111. Mal sà: danyós a la salut (V. malsà). a) fig. Lliure d'error, de vici, de qualitat danyosa. Concordança qui sia enfre príncep e poble està tota sana, Llull Mil Prov. 391. Tu qui est en sana sentència en veritat fermat, Genebreda Cons. 53. Treys-ne una màxima molt sana, Ignor. 21. En sana pau: en completa tranquil·litat.
    Loc.
—a) Sà i segur, o sà i saul (ant.), o sà i estalvi: il·lès, escapat d'un perill sense haver rebut cap dany. Que Jesu Christ vos guiu e us torn a nós san [sic] e saul, Muntaner Cròn., c. 52. Seran encontinent delliurats e mesos en lo loch de Argilers sans e segurs, Pere IV, Cròn. 192. Homenatge a nós facen que la persona nostra e la salut sana e salva per son poder conservaran, Ordin. Palat. 22.—b) Sà i condret, o Sà i dret: que no té defecte físic. Dos homes sans i drets... escometeren a un homenet mesquí, Víct. Cat., Ombr. 40.—c) Sà com un all, o Sà com un gra d'all, o Més sà que un gra d'all: es diu d'una persona molt sana, que té molt bona salut. Es nins estan alegres y sans com un gra d'ay, Ignor. 13.—d) Al sa i al pla: planerament, sense mirar-s'hi gaire (val.). Un home al sa y al pla, y que no se n'adone de si li roda o no el sombrero, Rond. de R. Val. 86.
    Refr.
—a) «El sà posa en regla el malalt»: significa que el qui està sà sol donar fàcilment al qui està malalt consells que no són fàcils de seguir.—b) «Si vols viure bo i sà, la faena d'avui deixa-la per a demà»: norma de vida per als malfaeners (val.).—c) «Home sa, cullera de pa»: vol dir que l'home sà no necessita elegàncies en el menjar, sinó tallades i cosa substanciosa (val.).
    Fon.:
(or., occ., val., bal.).
    Var. form.
ant.: san (Jahuda Cató 174); sans (Que'l senyor duch és ben sans del accident, doc. a. 1375, ap. Roca Med. 89).
    Intens.:
sanet, -eta; sanot, -ota; saníssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí sanum, mat. sign.

4. SA
Grafia ant., per ça, adverbi (V. ça, art. 1).

5. SA f. ant.,
per sal. Que pos hom desús triaga d'oltramar e sa zeneya, Alcoatí 55.

6. SA
Grafia antiga i dialectal, per se (pronom reflexiu). Cant él sa fo colgat, Graal 60. Axí matex sa deu leuar en aygua calda, Flos medic. 198 vo.

7. SA ant.
Grafia aglutinada del pronom reflexiu se i el verb auxiliar ha (=s'ha). Provar sa avant com oyrets, Muntaner Cròn., c. 212. Aniversari lo qual sa de dir perpetuament, doc. a. 1543-60 (Miret Templers 579).

SÀ, SANA adj.:
V. sa, art. 3.