Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sabre
veure  2. sabre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SABRE m.
|| 1. Arma blanca, llarga, semblant a l'espasa, un poc corbada, amb tall a la part convexa; cast. sable. Si demà em prenen sa gorra y es sabre, Ignor. 17.
|| 2. Barra de ferro que va de banda a banda del cap de l'escalada del carro i serveix per a frenar-lo (Bagà).
|| 3. nàut. Llistó de fusta que sosté l'allunament de la vela.
|| 4. nàut. Travesser de la punta de la manxa del molinet, que fa com de maneta per a agafar-la (BDC, xii, 64).
|| 5. nàut. Barra de ferro o palanca empernada per l'extrem inferior a l'eix de la mordala, i que, segons la seva posició, deixa la cadena de l'àncora lliure o emmordida (Mall.); cast. palanca.
|| 6. Peix de l'espècie Lepidopus ensiformis (Val.); cast. sable.
    Loc.
—a) Semblar un sabre nu: esser una persona molt activa i que fa treballar o moure's tots els qui li van entorn (Olot).—b) Donar un cop de sabre: demanar diners en préstec; cast. dar un sablazo.
    Fon.:
sáβɾə (or., bal.); sáβɾe (occ., val.); sáβle (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: sabràs, sabrarro.—b) Dim.: sabret, sabretxo, sabrel·lo, sabreu, sabriu, sabró.—c) Pejor.: sabrot.
    Etim.:
del fr. sabre, mat. sign. ||1. La forma sable és un castellanisme.

2. SABRE v. (dial.):
V. saber.