DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

SAFATA f.
Plat molt planer, de metall, per a portar dolįos, licors o altra cosa fina; cast. bandeja. Sobre d'una safata y gerro de plata, doc. a. 1695 (arx. mun. Valls). Dues safates de llauna enxarolades, doc. a. 1789 (Aguilķ Dicc.). Ab las safatas de la xacolateria sota aixella, a tall de llibres, Pons Auca 105.
    Fon.: səfátə (or., men.); safáta (occ., val.).
    Etim.: de l'ārab sáfaṭ, ‘paneret de palmes’, potser per conducte del castellā azafate, mat. sign.

SAFATĀ m.
Encenall (Pobla de S., Blancafort, Tarr., Reus, Valls); cast. viruta.
    Fon.: safatá (occ.); səfətá (or.).
    Etim.: var. de tafetā, mat. sign.