Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  safata
veure  safatā
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

SAFATA f.
Plat molt planer, de metall, per a portar dolįos, licors o altra cosa fina; cast. bandeja. Sobre d'una safata y gerro de plata, doc. a. 1695 (arx. mun. Valls). Dues safates de llauna enxarolades, doc. a. 1789 (Aguilķ Dicc.). Ab las safatas de la xacolateria sota aixella, a tall de llibres, Pons Auca 105.
    Fon.:
səfátə (or., men.); safáta (occ., val.).
    Etim.:
de l'ārab sáfaṭ, ‘paneret de palmes’, potser per conducte del castellā azafate, mat. sign.

SAFATĀ m.
Encenall (Pobla de S., Blancafort, Tarr., Reus, Valls); cast. viruta.
    Fon.:
safatá (occ.); səfətá (or.).
    Etim.:
var. de tafetā, mat. sign.