Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. saga
veure  2. saga
veure  3. saga
veure  4. saga
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SAGA f.
Part posterior d'una cosa; cast. zaga. Posen lur penó a la saga dels primers, doc. a. 1392 (Aguiló Dicc.). Especialment: a) La part posterior d'un exèrcit, d'un grup de gent, d'un ramat; els caps de bestiar que van a la part de darrera del ramat.—b) Part posterior d'un vehicle de càrrega (Barc.). L'ajut del sagal que, vora la saga, corria atordint-la a crits i bastonades, Oller Vilaniu 19.—c) Suplement aplicat a la conductora per augmentar-ne la capacitat, i que s'obté mantenint l'escala al mateix nivell del llit, sostenint-la amb cadenes i cobrint-la amb la post i les portes de plafons (Barc.).
    Loc.

Anar a la saga o en saga d'algú o d'alguna cosa: anar-li darrera; anar en cerca d'una persona o cosa o de fer o obtenir quelcom. «Vaig a la saga de comprar un cotxe». El clavetayre, que fou el primer d'enllestir, investigava el menjador... La Tuyas, que és la que li anà en saga, aplaudia ses observacions, Pons Auca 144. No ixen es compradors en volent-ho, i tots van a sa saga d'aprofitar-se de ses necessitats des proisme, Ruyra Pinya, ii, 167.
    Fon.:
sáɣə (or., bal.); sáɣa (occ., val.).
    Etim.:
de l'àrab saqa, ‘reraguarda’.

2. SAGA f.
Fetillera. Los sacerdots, les sagues entorn de Nuredduna, Costa Trad. 177.
    Etim.:
pres del llatí saga, mat. sign.

3. SAGA f.
Llegenda poètica escandinava; cast. saga.
    Etim.:
de l'alemany sage, ‘llegenda’.

4. SAGA
|| 1. topon. Llogaret del terme de Ger (Cerdanya).
|| 2. Llin. existent a Barcelona.