Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sagrament
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SAGRAMENT (i ant. sacrament). m.: cast. sacramento.
|| 1. ant. Jurament. No desfidaré E. episcopo ne per sagrament no'l comunré, doc. primeria segle XI (BALB, vi, 382). Juran ab ses mans per sagrament escrit, Usatges 68. Meten vostre nom en lur boca, jurans vos, per tal que pusquen per lo fals sagrament enganar los hòmens, Llull Cont. 116, 23. Hauien-se feytes couinençes ab sagrament e ab cartes, Jaume I, Cròn. 21. Que degun juheu ne juhia que aye a fer sagrament en poder de la cort, que no sie tengut de jurar sinó sobre los X manaments, doc. a. 1358 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Molt bravament | ab sagrament | ell adverava | lo que'm posava, Spill 1050. Prendre sagrament: fer jurar, rebre declaració jurada (sobretot en el sentit de jurament de fidelitat). Que presés sagrament de Mirabusach, Muntaner Cròn., c. 31. E pres d'ells sagrament de feeltat, Pere IV, Cròn. 61. Sagrament i homenatge: jurament de fidelitat al senyor. Sobre assò foren fets sagraments e homenatges entre ells, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 75). Que cascun dels dits administradors fassa sagrament e homenatge als conseylers, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 115).
|| 2. Signe sensible d'un efecte espiritual que Déu obra en les ànimes i és causant de la gràcia; aquests signes en l'Església catòlica són set: baptisme, confirmació, penitència, eucaristia, extremaunció, orde sagrat i matrimoni. Com té los deu manaments e los set sagraments, Llull Felix, pt. viii, c. 18. Dels set sacraments, set fons sens fallença, Passi cobles 125. Administrar els sagraments: aplicar als fidels aquells signes de la gràcia. Freqüentar els sagraments: confessar-se i combregar sovint. Rebre els sagraments: es diu especialment del fet de rebre el viàtic i l'extremaunció. Que aquell reeba los sagraments de la Sancta Esgleya a salut et a remey de la sua ànima, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67).El sagrament sacerdotal: (ant.) l'orde sagrat. Ab conseyl de home just, official del sanct sagrament sacerdotal, Llull Int. 351. Sagrament de l'altar o Santíssim Sagrament: l'Eucaristia; Jesucrist present en l'hòstia. Cregué en lo sagrament del altar, Llull Felix, pt. viii, c. 38. Lo sacrari ahont estava lo SSm. Sagrament, Rúbr. Bruniquer, v, 7. Ab lo santíssim Sagrament exposat, doc. a. 1798 (Segura HSC 109). Els raigs de la llàntia del Sagrament, Galmés Flor 88. El sagrament de la missa: el sant sacrifici de la missa. Per tal que no se'n torbàs lo sagrament de la missa, Llull Blanq. 1. a) per ext.: Cosa sagrada, inviolable. Temptacions... justificadas... quan el vel del pudor les excusa o el sagrament d'un formal pacte les legalisa, Pons Auca 171.
    Loc.
—a) Incapaç de sagraments: es diu de la persona molt curta d'enteniment.—b) Camí del sagrament: drecera o camí per on antigament duien el santíssim Sagrament en viàtic des de la parròquia a les masies (Camp de Tarr.).—c) Voler morir amb tots els sagraments: no voler-se privar de cap gust o comoditat (Mall.).—d) Anar-se'n sense cap sagrament de res: anar-se'n sense dur-se'n res (Mall.).
    Fon.:
səɣɾəmén (or., eiv.); saɣɾamén (occ., Cast.); saɣɾamént (Val., Al.); səɣɾəmént (mall., men.).
    Etim.:
pres del llatí sacramĕntum, mat. sign.