Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sala
veure  1. salà
veure  2. salà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALA f.: cast. sala.
I. || 1. ant. Casa d'una sola habitació gran. Dauid, ensemps ab los cantors, tocaua la sua cíthara en la sala o casa del Senyor, Villena Vita Chr., c. 207.
|| 2. La sala de la Vila (Maestrat) o simplement la Sala (Dénia, Vall de Gallinera, Vilajoiosa, Biar, El Pinós, Monnòver, Mall., Men.): la casa comunal, on es tenen les sessions i els despatxos de l'administració municipal. Lo dit batle... estant e seent en la sala o casa del concell, Ardits, i, 8 (a. 1390). En virtut del poder que tenen del consell general celebrat en la sala de la dita ciutat, doc. a. 1499 (Villanueva Viage, ii, 199). Surten de la Sala es dos saigs sona qui sona es tambors, Alcover Cont. 210.
|| 3. Cambra espaiosa, principalment destinada a reunir-se moltes persones. Fan exir tothom fora de la sala del Consell de Trenta, Rúbr. Bruniquer, i, 62. Sala d'armes: cambra on es guarden les armes. Sala de armes, o lloc ple de armes: Armamentarium, Pou Thes. Puer. 116. Sala capitular: cambra destinada a reunir-s'hi un capítol catedral o una altra comunitat religiosa. Sala d'actes: peça on se celebren els actes públics d'un col·legi. Sala de conferències: la peça destinada a donar hi conferències. Sala d'espera: peça d'una estació ferroviària, d'un aeroport, d'un moll, etc., destinada a soplujar-s'hi les persones que han d'esperar l'arribada o sortida d'un tren, vaixell, etc. Sala d'operacions: cambra d'un hospital, clínica, etc., destinada a fer-hi les operacions quirúrgiques. Sala d'audiència: peça espaiosa on se celebren les audiències d'una autoritat, d'un tribunal.
|| 4. Conjunt de magistrats reunits per a constituir tribunal. Dita supplicatió se haja de interposar per la mateixa sala, Const. Cat. 368. És vingut el Relador... y ab ell el Procurador Dameto dient-me que la sala volia que jo entràs a informar, doc. a. 1784 (BSAL, xxiv, 71).
|| 5. ant. Recepció i convit públic. Tot aquell dia fonc d'oració e de devoció e de tenir gran sala als pobres de Jesuchrist, Llull Blanq. 1, 7. Lo menaren al palau del Emperador, on era aparellat lo gran conuit, car l'Emperador féu sala als Reys, Prínceps, Duchs e Comtes que aquí eren, Curial, i, 24. Sia manada celebrar festa e sala general que dure tres dies, que les taules estiguen parades nit e dia, Tirant, c. 87. Sala, conuit públic: Epulum, Sala, combite publico, Nebrija Dict.
|| 6. Soroll d'alegria (St. Llorenç de Mo., ap. Schädel Wortlisten).
|| 7. a) Lloc on les nines estan compostes, en el joc de cintes (Manacor).—b) Tocar sala: tocar mare, en el joc de cuit (Llofriu).
II. || 1. Cambra principal d'una casa, on es reben les visites. No farien tantes cambres ni tantes torres ni tants solers ni tantes sales com fan, Llull Cont. 104, 27. Dementre sesien en una gran sala, Llull Felix, pt. i, c. 12. En lo gran palau nostre en la sala general posam-nos a la taula, Pere IV, Cròn. 379. Recorria esporuguit els quartos y sales de la casa, Rosselló Many. 51. Sala bona: la millor i més ben moblada d'una casa. Sala d'estar: la peça on la família sol fer vida comuna en les hores que no són de menjar ni de dormir.
|| 2. Pis situat damunt la planta baixa, en el qual se solen guardar les collites (Mall.). L'aire teb m'arriba noves | de sales y de graners, Salvà Poes. 50.
|| 3. El segon pis d'una casa; diuen soler al primer pis, sala al segon, i sala-llosat al tercer o golfes (Andorra, ap. Aguiló Dicc.).
|| 4. Paviment. «Una sala de rajoles» (Bassella).
Sala: topon., La Sala: nom d'un llogaret del municipi de Foixà (Empordà), d'una ermita i casa en terme de Jorba, d'un llogaret de Passanant i d'un pla situat vora el Ter, entre Vilallonga i Tragurà. Hi ha també la capella de Sala d'Eures dins el terme municipal de Santa Eugènia de Berga (Plana de Vic), i Sala Segalés com a nom d'una masia de la parròquia d'Oristà (Lluçanès). En la forma plural, Sales és el nom d'un poble de la Garrotxa que conté deixalles d'un castell senyorial, i la Mare de Déu de Sales és el nom d'una ermita o esglesiola a tres quarts d'hora de Sant Boi de Llobregat (Aguiló Dicc.); també la patrona de Sueca és la Mare de Déu de Sales.
Sala: llin. existent a Palamós, Osor, Terrassa, Barc., Cabrils, Igualada, Artesa de S., Agramunt, Val., Vila Joiosa, Mall., Eiv., etc. Signum Bernad Sala, doc. a. 1176 (Priv. Ordin. Valls Pir. 397). En Joan Sala savi en dret, Pere IV, Cròn. 291. Hi ha la variant Sales (escrit també Salas) a Celrà, Barc., Caldes de Mo., Valls, Albesa, Almenar, Benassal, Cast., Val., Estivella, Al., Mall., Eiv., etc.
    Refr.

—«Quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala»: significa que després d'una gran alegria sol venir una desgràcia.
    Fon.:
sáɫə (pir-or., or., bal.); sáɫɛ (Ll.); sáɫa (Andorra, Pallars, Tortosa, Val., Cast., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: salassa, salarra.—b) Dim.: saleta, saletxa, saleua, salona, saliua.—c) Pejor.: salota.
    Etim.:
del germànic sal, mat. sign. I, || 1.

1. SALÀ f. ant.
Oració dels musulmans; cast. azalá. Alt sobre les mesquites criden los lurs alfaquins la çalà, Eximenis Primer del Crestià, c. 63. Demà haurà quinze dies, lo diuendres aprés la çalà, Tirant, c. 147. Ella sabia | lo perro ca | fer la çalà | en semblant hora, Spill 3628. Que hajen fets alguns ritus o cerimònies de la secta de Mahoma... o que hajen fet després la çalà, girant la cara envés lo alquible, posant-se sobre de una estora o poyal, o alçant y abaxant lo cap, dient certes paraules en aràbich, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 966).
    Etim.:
de l'àrab ṣalā, ‘oració’.

2. SALÀ
Llin. existent a Manresa i Vilan. i G.