Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  saldo
veure  1. saldó
veure  2. saldó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALDO (italianisme)
|| 1. adj. ant. (f. SALDA) Sòlid. Aquest voler no té la fforça salda, | ans, contre ssort, lo trop pus moll que sera, Masdovelles 98. Lo qual tant los perills tem, que los murs no li paren armes saldes, Corella Obres 4. Pus veé saldo e immoble parer de Mirra, Alegre Transf. 88.
|| 2. adj. Saldat, pagat totalment; cast. saldo, saldado. Fins que lo deute de la ciutat a la taula no estigués saldo, doc. a. 1452 (Geogr. Barc. 693).
|| 3. m. Diferència en un compte entre el dèbit i el crèdit; allò que resta a pagar d'un compte; cast. saldo. Introduïm-nos a peu de mitjó a l'alcova dels jovençans, a cobrar d'un cop el saldo d'antics comptes, Espriu Esther 31.
|| 4. m. Allò que resta invenut d'una mercaderia i que es ven amb rebaix per esgotar-la; cast. saldo.
    Fon.:
sáɫdu (or.); sáɫdo (occ., val., mall.).

1. SALDÓ m.
Terra arenisca rogenca, poc consistent (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat, Ribera d'Ebre). Amb un fregall i saldó o terra d'escudelles, escuren perols i gresales, Scriptorium febrer 1929. (V. sauló).

2. SALDÓ
Llin. existent a Badalona, Ondara, etc.