Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  saliva
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALIVA f.
|| 1. Líquid compost d'aigua, albúmina, ptialina, clorur sòdic i potàssic i altres substàncies, segregat per glàndules que el vessen dins la boca i destinat a humitejar la membrana mucosa i reblanir els aliments preparant-los per a la digestió; cast. saliva. Féu brach ab la sua saliua, Evang. Palau. Per no sullar mans de saliva, Spill 4261. Saliva dejuna: la segregada per un home o animal quan fa molta estona que no ha menjat, i que, segons el vulgus, té virtuts medicinals. Esmortit ab saliua dejuna d'home mija onsa de argent viu, Dieç Menesc. i, 20.
|| 2. Escopinada (Men.); cast. salivazo. «M'han tirat una saliva».
    Loc.
—a) Dur una bona saliva: portar una enrabiada forta (Eiv.). Cada u tornà a ca seua amb una bona saliva, Rond. Eiv. 109.—b) Tenir mala saliva: parlar malament d'algú; parlar en to pessimista, però encertadament (Mall.).—c) Dragar (o empassar-se, o enviar-se) saliva: abstenir-se de parlar quan un en sent la necessitat, sobretot per a queixar se o protestar.—d) Créixer o Venir la saliva, a algú: venir-li gran desig d'una cosa, o gran gust de sentir-la, de pensar-hi, etc. Però si a vós, legint estes noves, | vos creix la saliua o poch o no rres, Proc. Olives 450.—e) Gastar saliva: parlar. Ell no gastava gaire saliva: demanava preu i deixava dir, Ruyra Pinya, ii, 8.—f) No mesclar les salives: no freqüentar-se o no tenir relacions amistoses amb algú.—g) Mullar a algú el nas de saliva: provocar-lo a combatre, a disputar (Mall.). Ja que tant pretén, mullau-li el nas de saliva y veurem qui guanyarà el plet, Maura Aygof. 104.—h) Agafar o Enganxar amb saliva dejuna: adherir una cosa amb una altra d'una manera molt fluixa.—i) Curar-se amb saliva dejuna: guarir-se molt fàcilment.
    Fon.:
seɫíβə (pir-or., or.); saɫíβɛ, saɫíβa (occ.); saɫíva (Cast., Al.); saɫíβa (Val.); səɫívə (Camp de Tarr., bal.); soɫívə (mall. vulgar); ʃuɫíβə (Calonge de la Costa Brava).
    Intens.:
—a) Augm.: salivassa, salivarra.—b) Dim.: saliveta, salivetxa, saliveua, saliviua, salivona, salivó.—c) Pejor.: salivota, salivot.
    Etim.:
del llatí salīva, mat. sign.