Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  salt
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALT m.
|| 1. Moviment pel qual algú o alguna cosa es llança a l'aire i està algun temps sense tocar de peus a terra; cast. salto. En axí com l'ome, per tal que fassa major salt torna a enrere e ve de corsa e enfusa al salt, Llull Cont. 352, 13. Donà salt dins e axí fo lo terç que hi entrà, Muntaner Cròn., c. 188. E fan tal salt que es trenquen lo coll e la cama, Metge Fort. 95. Curial féu un salt axí leuger com si aquell dia no hagués combatut, Curial, ii, 20. Ballen a salts, Spill 8899. D'un salt passa un torrent, Aguiló Poes. 84. May s'acalen tant com abans de dar un salt per fer presa, Roq. 49. Salt de gos: manera de caminar en què s'alternen alguns passos normals amb un saltiró (Empordà). Salt de moltó: el que fa un cavall amb violència alçant les potes del darrera per fer caure el genet per sobre el cap. Salt mortal: el que es fa fent una volta en l'aire mentre es recobra la posició primitiva. a) Acte de llançar-se el mascle damunt la femella per cobrir-la. Ans de tres salts | li prometia | que prenys seria, Spill 4566.
|| 3. Acte d'atacar ràpidament i amb energia; assalt; cast. asalto. Ab bé deu mília servents... qui'ls donaren salt e occiren-los tots, Desclot Cròn., c. 167. Que donassen salt ab los caualls armats, Jaume I, Cròn. 110. Un leó li donà salt qui oçeia moltes gens, Treps Rom. 87 vo. Hisqueren servents del dit loch qui volgueren donar salt a les nostres atzembles, Pere IV, Cròn. 185. ¿Serà cosa... que s'al·lot haja pegat qualque salt a part o banda?, Alcover Rond. viii, 7. Prendre de salt: prendre per assalt. Lo comte de Barcelona... pres de salt la ciutat de Almeria, Turell Rec. 79.
|| 4. Lloc on l'aigua d'un riu o d'un estany cau sobtadament a un nivell molt més baix; cast. salto. Arriba fins al peu de Pindo, alta muntanya aparent tostemps sobre ell per lo alt salt de son caure e espumós remolí, Alegre Transf. 8 vo. Proveït com estava el país de salts d'aigua i bons molins, Oller Esc. pobr. 5.
|| 5. Lloc alt i abrupte, del qual no es pot baixar si no és saltant; cast. salto, despeñadero. a) Roca que es troba entorpint el pas dins una galeria de mina (Mall.).
|| 6. fig. Trànsit brusc d'una cosa a una altra sense aturar-se en les coses intermèdies; omissió d'una part en passar de l'anterior a la que la segueix; cast. salto.
|| 7. a) Enllatat de salt de garsa: aquell en què les teules se subjecten per llurs extrems, posades de cairat a cairat (Gir., Empordà, Garrotxa).—b) Salt de la granota: joc de nois, en què un s'ajup, se n'hi posen dos un a cada costat, i un quart jugador posant les mans i fent força sobre les espatlles d'aquells dos salta sobre el qui està ajupit; després segueixen saltant els altres en la mateixa forma (Vall de Ribes).—c) Salt de cavall: moviment especial del cavall en el joc d'escacs, que es fa formant un angle.—d) Salt del rasquet: en tintoreria, acte de separar-se el rasquet una mica de la superfície del corró gravat, deixant passar una petita quantitat de colorant que embruta el fons blanc de la roba.
II. ant. Prat o bosc; cast. soto. Ha encara boscatges plens de tota natura de feres e de bèsties, e en los salts ha diverses pastures per past a les feres, Reis Bret. 216. Vulles donar al poble la perduda llibertat e'ls jaquesques habitar los salts dels boscatges, ibid. 218. Se n'ixen a recórrer salts i selves, Riber Geòrg. 91.
    Loc.
—a) En un salt, o En dos salts, o En quatre salts: molt ràpidament, amb poc esforç per a anar a un lloc.—b) Fer el salt a algú: defraudarlo no compareixent a la cita donada, no complint el compromís contret, i sobretot sotsposant-lo a un altre enganyosament. La dansarina li havia fet el salt amb un xicot de Càdiç, Sagarra Vida, ii, 237.—c) Esser el salt d'algú: esser el seu fort, la cosa que més li agrada o que més sap fer (Bal.). «Sa carn és es meu salt». «Tot es seu salt és jugar». Don Melsion sortia a passejar, després de resades matines, i el seu salt era arribar a Son Ginebró, Pons Llar 65.—d) Anar a salts i a bots: procedir sense mesura o sense precaucions, precipitant-se, sense seguir l'orde normal. No volgueu que en matèria d'ensenyansa vajen a salts y a bots, Ignor. 21.—e) Fer salts en l'aire: no fer res de profit (Puigcerdà).—f) Fer un salt el cor, a algú: sentir-se fortament impressionat de por, de sorpresa, d'angúnia.
Salt: topon. a) Vila de 5 200 habitants, situada molt prop de Girona.—b) Llogaret del municipi d'Alcoi.—c) Partida de terra en el terme de Vimbodí.—d) Nom de diversos saltants d'aigua, com el Salt de Bertrans (prop d'Olot), Salt d'En Guillem (Berguedà), Salt de l'Aigua (Vall de Ribes), Salt de Sallent (format per la riera de Sallent que desaigua al Fluvià), Salt del Sastre (de les aigües del Freser prop de Caralt), etc.—e) Nom de diversos precipicis, com el Salt del Ca (en el Conflent), el Salt de la Bella Dona (a les muntanyes de Lluc, a Mallorca), Salt de l'Ós (en el Berguedà), Salt de la Núvia (prop de Camprodon).—f) Salt del Matxo: coll de la comarca d'Olot, prop de Porqueres.—g) Salt del Sastre: puig de la serra de Cadí, entre la Cerdanya i el Berguedà.
Salt: llin. existent a Sabadell, Vila real, etc.
    Fon.:
sáɫ (or., occ.); sáɫt (val., bal.).
    Intens.:
saltet, saltot.
    Etim.:
del llatí saltu, mat. sign.