Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  secret
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SECRET (i dial. segret), -ETA adj. i subst.: cast. secreto.
I. adj.
|| 1. No revelat a ningú o a gaire gent; que no ha d'esser divulgat; que resta amagat, ignorat de la gent. Confessió, fill, és accusament secret per intenció de penediment, Llull Int. 351. Tan bells darasanals ne tant segrets, Muntaner Cròn., c. 36. Manifestàs la cosa que era secreta, Genebreda Cons. 42. Dada en Balaguer sots nostre segell secret, doc. a. 1391 (Bofarull Mar. 82). La obra piadosa tant és pus meritòria com és pus secreta, Metge Somni iv. Digues què has fet, no u tingues sacret, Passi cobles 38. Car són unes armes no massa secretes, Proc. Olives 1085. En loch molt secret les ydoles colen, ibid. 2160. S'armà entre les tafaneres viudes una verinosa conspiració secreta, Pons Com an. 200. Policia secreta: cos de policia els individus del qual no duen uniforme, i així no són fàcilment reconeguts. Oracions secretes: les oracions de la missa que es diuen després de l'ofertori i abans del prefaci. Parts secretes: òrgans sexuals. Alçant-li les faldes li descobrí les parts secretes, Isop Faules 15.
|| 2. Que no divulga allò que sap; cautelós en el parlar. Ni us penseu que sia pega ni mal secreta, Coll Dames 199. Hauia un procurador..., home molt saui, secret e valerós, Curial, i, 5.
II. m.
|| 1. Allò que només saben una o poques persones; allò que és ignorat de la generalitat, i que el qui ho sap no ho ha de divulgar. Ton mal vehí no sàpia los secrets de ta casa, Llull Mil Prov. 404. Turmenten-me los secrets de mon amat, Llull Amich e Amat, 32. Los reys e prínceps e tots los ciutadans deuen manifestar los secrets a la muller, Egidi Romà, ii, 1a. Vull confessar públicament aquest secret del meu cor, Ruyra Parada 3. En secret (o De secret): de manera que només ho sàpiga aquella persona o persones a qui es vol comunicar. E'l missatge fo un chrestià que'ns enuià, ab qui ell parlà en gran secret, Jaume I, Cròn. 373. Los altres castells... que'ls tengués en secrets, Muntaner Cròn., c. 281. Li volia dir algunes coses de secret, Paris e Viana 11. a) Secret, adv.: en secret. Francolins vius... plomats secret, Spill 2498. Parlant cubert hi molt secret, Somni J. Joan 216.
|| 2. Cosa no descoberta, no explicada; misteri. La fe mostra secrets de Déu, Tirant, c. 393. Que'ls secrets de la vera existència vos són uberts, Trobes V. Maria [96]. Sabia los secrets de aquella fortalesa, Tomich Hist. Ja l'havien trobat, al capdavall, el secret que tancava l'estranya quietut d'aquella casa, Víct. Cat., Ombr. 34. He assaborit els secrets de la terra misteriosa, Maragall Enllà 13. Oh les velles viles plenes de secrets!, Colom Juven. 61.
|| 3. Lloc ocult, on no sap o no pot entrar més que una o poques persones. Secret, retret o recambra: Conclave, conclavium, Torra Dicc. Secret en lo Temple: Adytum, ibid. Recogitaua, dins lo secret del seu virtuós cor, quina salutació podia esser aquesta, Villena Vita Chr., c. 20. Especialment: a) Amagatall practicat a certs mobles per guardar-hi ocultament coses valuoses.—b) Receptacle de l'orgue dins el qual va a parar el vent de les manxes.—c) Butxaca interior o amagada d'un gec, d'uns pantalons, etc.—d) ant. Òrgans genitals. Vet ací lo seu ventre, les cuxes e lo secret, Tirant, c. 216. Per fer lauaments per estrènyer les carns moles e fer-les benolens e ben delitables, e qui adoba sobiranament lo secret, Flos medic. 160 vo.
|| 4. Cautela en el parlar; reserva, abstenció de manifestar una cosa. «Hem d'obrar amb molt de secret». Demanaren segret los uns als altres, Muntaner Cròn., c. 3.
III. Secreta, f.
|| 1. Oracions secretes de la missa.
|| 2. Funcions acadèmiques, perquisicions judicials o altres actes que es fan secretament o davant molt poques persones.
|| 3. Latrina (Ripollès, Empordà, Maresme, Ll., Maestrat, Mall.). A Mallorca es diu en pl.: secretes. En la segreta de baix, dos orinals, doc. a. 1789 (Aguiló Dicc.). Una olor humida, de secretes, proclamava l'actual decadència, Vidal Mem. 117.
    Loc.
—a) El secret de la sària: cosa que es suposa o es presenta com a secreta i que en realitat és coneguda de molta gent (val.). L'expressió es completa així: El secret de la sària, que se 'n'ixqué per lo cornaló (val.). Hi ha aquestes altres frases equivalents: El secret de N'Ametller, que el sap un de cada carrer; El secret de l'ametlló, jo el puc saber i tu no.—b) El secret de N'Alibé, que només el diré a qui va, a qui ve i a qui trobaré: es diu referint-se a una persona que hauria de guardar un secret però és molt bocamolla (Empordà).
    Refr.

—«Secret de dos, és sospitós»; «Secret de tres, no val res» (o «no és bo per res»); «Secret de tres, del diable és»; «Secret de tres, descobert és»; «Secrets davant de la gent, senyal de poc enteniment»: es diu per censurar aquells qui es posen a parlar en veu baixa davant altra gent.
    Fon.:
səkɾέt (or., Maó); səkɾét (Barc.); sekɾét, seɣɾét (occ., Maestrat); sekɾét (val.); səkɾə́t (Mall., Ciutadella, Eiv.); sagɾét (Alg.).
    Etim.:
pres del llatí secrētum, mat. sign.