Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  segell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEGELL m.: cast. sello.
|| 1. Peça de metall o d'una altra matèria dura amb què s'estampen sobre cera, paper o altra substància blana, les armes, nom o títol que porta gravat i que serveix per a garantir l'autenticitat o validesa d'un document, per a evitar que sigui desclòs un plec, etc.; la mateixa marca estampada amb la dita peça. Nós fem sagelar aquest present escrit de nostre sagel de plom, doc. a. 1176 (Miret Templers 542). A major fermetad d'aquestes coses sobredites posam nostres segels, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 20). En axí com la cera reeb la forma del sagell, Llull Cont. 340, 22. Evast... près lo seu segell e Aloma près les claus de l'alberc, e volgren que Blanquerna presés lo segell e les claus, Llull Blanq. 5, 2. En la un segeyl ha figura, ço és a saber vna gran creu que té tot lo segeyl, et entorn del segeyl són aytals letres, Cost. Tort. I, iv, 9. Ab una scriptura feta en paper, segeilada amb VII segeils de mercaders, doc. a. 1311 (Capmany Mem. ii, 71). En carta de pergamí..., e avia en ella sagell pendent de cera vermeyla, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 58). Donà un albarà sagellat ab son sagell del senyor rey, clos e tancat ab lo dit sagell, Muntaner Cròn., c. 49. Fou lo sagell de la Unió trocejat y trencat, Pere IV, Cròn. 282. Sagellada ab lo segell del seu anell, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 77). Posaren en la porta lurs segells, Serra Gèn. 240. Per vigor de una letra del Senyor Rey signada de sa mà e ab son segell secret en lo dors de aquella segellada, doc. a. 1432 (Arx. Gral. R. Val.). Un sagell de or ab les armes de Castella, doc. a. 1523 (Alós Inv. 46).
|| 2. Trosset de paper estampat amb una determinada figura i destinat a esser aplicat a un document, al sobre d'una carta, etc., per acreditar que s'ha pagat el preu oficial de l'expedició d'aquell document o del transport de la carta.
|| 3. fig. Caràcter o senyal distintiu comunicat a una cosa. Quan per la gràcia del crestianisme Déus volc assí revocar la creatura humana, donà-li lo seu propi segell, Arn. de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter, i, 746). Mostrant sobre son pit sa rossa imatge, | segell diví de son bell cor d'aimia, Canigó x.
|| 4. a) Segell de Salomó: planta esmilàcia de l'espècie Polygonatum officinale, de rizoma carnós, fulles ovato-oblongues o el·líptiques, flors d'un blanc verdós, axil·lars, pedunculades, baia negra blavosa de la grandària d'un pèsol i llavors groguenques amb taques fosques.—b) Segell de ram: planta esmilàcia de l'espècie Polygonatum multiflorum, de rizoma carnós, fulles el·líptiques o oblongues, flors d'un blanc verdós, baia globulosa de la grandària d'un pèsol gros, de color negre blavós, i llavors groguenques sense taques (Garrotxa, Alt Empordà).—c) Segell de Nostra Dona: planta dioscoreàcia de l'espècie Tamnus communis (Masclans Pl. 195). V. maimó, art. 1, || 5.
    Fon.:
səʒéʎ (or., bal.); seʤéʎ (occ., Cast., Al.); seʧéʎ (Val.). Segell és mot arcaic reintroduït dins la llengua culta; vulgarment no es diu, sinó que s'usa el castellanisme sello.
    Var. form.
ant.: sigell (Segellada ab son sigell, doc. a. 1317, ap. Finke Acta Ar. 753; Ab son propri sigell sigellada, doc. a. 1414, Arx. Gral. R. Val.).
    Etim.:
del llatí sigĭllum, mat. sign. ||1.