Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sem
veure  2. sem
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SEM, SEMA adj.
|| 1. ant. Mig buit; mancat d'una bona part del seu contingut; cast. mediado. Lo vexell qui és buyt o sem significa defalliment, Llull Cont. 205, 4. Lo vi ix pus fortment de la bóta gran com és plena que de la bóta poca qui és sema, Llull Cont. 352, 28. Tem lo parlar, com tinch lo servell çem, Masdovelles 142. E vostre cor és d'amor així sem | que en mi pensar no crech jamés atur, Ausiàs March xxi. Jau en dur llit en hom de vida sema, Ausiàs March lxxxvii.
|| 2. Marcit, mancat de suc vital, de substància nutritiva (Camp de Tarr., Baix Aragó, Tortosa, País Valencià); cast. acorchado, fungoso, fofo. «Aquest meló és sem»; «Eixes taronges són semes». Un arbre que ab tot y haver-se tornat casi sem y migrat... donava, no obstant, maravellosa ombra, Jocs Fl. 1883, 48. Mà sema: mà seca, mancada de vitalitat. «Té una cama sema i no pot caminar». Decontinent la sua mà dauant tots se li secà e tornà sema, Vida St. Honorat II. Interpretant los entumits moviments de la mà menos sema del ferit, Oller Fig. pais. 22. Unes dones semes, endurides, de grogor de cera, Bol. Dim. 18.
|| 3. Beneitot, mancat d'enteniment; curt de seny (Mall.); cast. tonto, bobo. «Ets un sem que tot t'ho creus».
    Loc.

Esser com En Sem, que donava pau a vespres: esser un curt de gambals que vol fer el que fan els altres (Mall.).
    Fon.:
sέm (Camp de Tarr., Binissalem); sém (occ., val.); sə́m (mall.).
    Etim.:
del llatí sēmu, mat. sign. ||1.

2. SEM m.
Llavor, sement (Capcir).
    Fon.:
sém (Capcir, ap. BDC, iii, 119).
    Etim.:
del llatí semen, mat. sign.