Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sempre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SEMPRE adv.
|| 1. En tot temps; en qualsevol temps o en qualsevol ocasió; cast. siempre. L'esperit d'om qui sempre dura, Hom. Org. 1 vo. Portant patièntia per brúxola sempre, Passi Cobles 94. Sempre'm parla de diners, Coll. Dames 312. Tant vol quasi sempre ballar y fer voltes, Viudes Donz. 153. Entre les terres per sempre em vull ajaure, Atlàntida i. Y los ecos feels qui sempre vetlen, repetiren la veu tan enyorada, Costa Trad. 12. Sempre li restava quelcom al pap, Ruyra Parada 16. Y feia sempre allò que sa mare volia, Alcover Cont. 7. a) Com a fórmules intensives existeixen les locucions sempre més i sempre jamai. Loch d'ont no poreu tornar sempre jamay, Vent. Pel. 19. Adéu per sempre pus, Massó Croq. 50. Jo amb Ell per sempre més, Verdaguer Idilis.
|| 2. ant. Tot seguit, immediatament; cast. en seguida. Molt major amor feés a nostra Dona com la lexàs sajús entre nosaltres, que no feérets si sempre la us en pujàssets, Llull Cont. 285, 15. Quant saberen que retut era lo castell, reteren-se sempre a la comtessa, Jaume I, Cròn. 46. El rey en fo molt despagat e sempre féu armar un leny, Desclot Cròn., c. 2. E nós sempre fem-nos venir tots los còmits, Pere IV, Cròn. 133.
|| 3. Sempre que, conj.: a) ant. Tot seguit que; cast. en seguida que. Que u faríem en aquesta manera: que sempre que nós fóssem entrats en Muntsó, que enuiaríem per los meylors hòmens, Jaume I, Cròn. 20. Vós volgués que fossen les coses en esser..., e sempre que vós ho volgués, sempre foren, Llull Cont. 30, 10.—b) Amb tal que; mentre que (amb valor condicional); cast. siempre que. «Jo vindré amb tu, sempre que el meu pare ho vulgui».
    Fon.:
sémpɾə (pir-or., or., bal.); sémpɾe (occ., val.).
    Var. ort.
abt.: sempra (doc. a. 1680, ap. BSAL, ii, 21).
    Etim.:
del llatí sĕmper, mat. sign. ||1.