Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sender
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SENDER
|| 1. adj. en l'expressió Camí sender: camí estret, per a anar-hi a peu; cast. senda. Un camí sender, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 10). a) Camí sender: el camí que alguns propietaris construeixen per a anar a les seves propietats (Felanitx).
|| 2. m. Senda (pir-or., or., occ., val.); cast. senda, sendero. Si tu segueix son sender, Llull Rim. 408. No troba via ni sander, Graal 53. E serquí-us bé per tot sender e via, Masdovelles 5. Es-li forçat que prenga mal sender | e may venir a son loch desijat, Ausiàs March vi. La castanyeda s'enamora del sender, Brazès Ocell 55.
Sender: llin. existent a Barcelona.
    Fon.:
səndé (pir-or., or., mall.); sendé (occ.); sendéɾ (val.).
    Etim.:
del llatí semitarĭu, mat. sign.