Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sentir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SENTIR v. tr.
|| 1. Percebre per mitjà dels sentits; cast. sentir. Com sensualment sintam que lo firmament és movable, Llull Cont. 176, 24. Ab lo nas sentir odors plasents, ab lo gust bones sabors, Metge Somni i. Y ab dolç tast sentrà més l'amargós, Ausiàs March xc. Que si olor sentia l'amador vendria, Guiraud Poes. 46.
|| 2. ant., espec., Percebre amb el sentit del tacte. Que hom vehia e ohia e odoraua e gustaua e sentia, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Avets donat oyment a home per oyr e ulls per veer e nas per odorar e gustar per menjar e tactus per sentir, Llull Cont. 315, 9.
|| 3. Percebre amb l'orella; oir; cast. oir. Sensualment sentim vous e brugits, Llull Cont. 326, 4. Com ells sentiren les trompetes, Tirant, c. 64. Res tan pintoresc com sentir-li parlar d'aquella illa, Massó Croq. 10. Sentir missa: oir missa. Sentir dir (o sentir a dir): oir cosa que altri diu. Jo aleshores no havia pas sentit a parlar de magnetisme, Ruyra Parada 24. a) absol., Sentir-hi: tenir expedita la facultat d'oir; no esser sord. Santa Rita fassa que hi senta prest, Roq. 21.
|| 4. intr., ant. Fer olor (sobretot olor dolenta, pudor); cast. heder, oler. A untures, a grexos... e multitut de erbas, a olis, e en semblants cosas sentia la casa mia, Corbatxo 57. Hages sucre e canyella e fes que senten un poch a la mostalla, Robert Coch 33 vo. Essent la sua carn calda, hix de aquella una vapor que sent al boch, Albert G., Ques. 10. Lo cors de la dita abbadessa... sentia molt, doc. a. 1545 (Ardits, iv, 170). Perquè la aygua destillada... no séntia a fum, Agustí Secr. 117. La sopa que sent a farigola, Oller Fig. pais. 99. a) S'usa també com a refl.: «Aquest vi se sent a florit» (Gandesa).
|| 5. Experimentar (una impressió anímica), tenir consciència d'una impressió; cast. sentir. Nulla glòria no fa a comparar ab cella que ells sintran per l'amor que us hauran, Llull Cont. 97, 13. Lo infant... per poch fret que senta tantost li fa mal, Genebreda Cons. 75. Si la oradura fos dolor, en cascuna casa la sintrien, Jahuda Dits, c. 44. Com fa lo sol en el món, qui a tots gita ardor, mas no la senten cascuns en una manera, Metge Somni iii. Lo teu cor sentirà la punta de la mia lengua verinosa, Tirant, c. 342. Que per dama tal sentau passió. Proc. Olives 1406. Com si sentís esgarrifanses, Vilanova Obres, xi, 220. Un hom sent a la boca la dolça pruïja d'una verba, Ruyra Parada 5. a) ant., intr. amb el complement introduït per la preposició de., Mirau, cauallers, los que d'amor sentiu, preneu spill de mi, Tirant, c. 477. Bona ventura vostra qui no sentiu de aquestas passions, doc. a. 1505 (BSAL, x, 302).—b) (modernament, per influència castellana) Lamentar, saber greu d'un esdeveniment; tenir pena o disgust d'una cosa; cast. sentir. «He sentit molt la mort del teu pare». «Ho sento, però no puc venir». Sentírem no complaure'l, Ignor. 38.
|| 6. Tenir consciència d'un fet, adonar-se'n, haver-ne noticia; cast. darse cuenta. L'escuder qui sentí en durment que son palaffrè no's mouia, despertà's, Llull Cavall. 5. Podets tenir cent galees... que lo enemich que hajats no'n sintrà res entrò que sien fora dels rius, Muntaner Cròn., c. 36. És ops que tampoch se'n senta res tro fins que sia cosa feyta, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 527). Morts som abdós | si nostre cas | serà sentit, Spill 3665. Vaig sentir que m'enamorava, Pons Auca 116. Dar a sentir: (ant.) fer a saber, donar notícia. Vench a Caragoça hon era lo Archabisbe... per dar-li a sentir com lo senyor rey volia cobrar Nós e nostre frare, Pere IV, Cròn. 68. a) fig., Deixar-se influir, una cosa inanimada, per l'acció d'una altra. Com lo fetge qui és trop escaldat o dessecat, sent lo ruibarbre qui és de sa complecció, Llull Felix, pt. v, c. 3. Los ronyons més que altre membre senten lassitut en lo coit, Albert G., Ques. 40 vo.
|| 7. Tenir idea, opinar; cast. sentir. Que'm digats què n'han escrit los dits doctors, y vós què'n sentits, Metge Somni i. Diga cada u son vot, parer y lo que hi sent, doc. a. 1617 (Hist. Sóller, ii, 726).a) substantivat m., Opinió, manera de veure una cosa. Referiren son sentir, doc. a. 1670 (Hist. Grem. ii). Segons el sentir de cadascú, Vilanova Obres, iv, 108.
|| 8. refl. Tenir consciència del propi estat; experimentar en si mateix una cosa o les seves conseqüències; cast. sentirse. En axí com tu te sents accabat en esser humà, Llull Gentil 163. E't sintràs mudar en altre estament contra l'estament en què esser solies ans, Llull Int. 332. Per tal com vos sentíets colpables dels crims, Metge Somni ii. Hi yo us promet no us sentiríeu muntar la mare, Somni J. Joan 603. Ja és prou perquè me senti venturosa, Salvà Poes. 14. a) refl., absol., Tenir disgust, enfadar-se; cast. resentirse. Per què, sentint-nos molt d'açò, vos pregam que... e'l façats encarcerar, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 568). Quinya obra és paciència, que per moltes injúries que façau a tal persona, sol no se'n sent!, Sermons SVF, i, 243. M'ha dit una expressió molt agraviadora que me n'he sentit molt, Vilanova Obres, xi, 42.
    Loc.
—a) Usat interrogativament (Sents?, Sentiu?), serveix per a cridar l'atenció d'aquell a qui es dirigeix la paraula i fer-lo fixar en allò que li diuen. No t'entretinguis, ¿sents?, Vilanova Obres, xi, 83. O me la cruspo tota, ¿sentiu?, Pons Auca 57.—b) El que sents: es diu per corroborar allò que s'ha afirmat, quan l'interlocutor pregunta: ¿Què dius ara?—c) Donar què sentir (o Donar un què sentir): donar motiu de queixa o de disgust.—d) Sentir de nas o de cap de nas una cosa: rastrejar, presumir-la, tenir-ne un indici o notícia vaga.
    Fon.:
səntí (pir-or., or., bal.); sentí (occ.); sentíɾ (val.).
    Conjug.:
segons els paradigmes adjunts es pot estudiar la flexió antiga i la dialectal.
taula 
La conjugació admesa generalment en la llengua literària és aquesta:—Pres. d'indic.: sent o sento, sents, sent, sentim, sentiu, senten;—Pret. imperf. d'indic.: sentia, senties, sentia, sentíem, sentieu, sentien;—Perfet simple: sentí, sentires, sentí, sentírem, sentíreu, sentiren;—Futur: sentiré, sentiràs, sentirà, sentirem, sentireu, sentiran;—Condicional: sentiria, sentiries, sentíria, sentiríem, sentiríeu, sentirien;—Pres. de subj.: senti o senta, sentis o sentes, senti o senta, sentim o sintam, sentiu o sintau, sentin o senten;—Pret. imperf. de subj.: sentís, sentisses o sentissis, sentís, sentíssem o sentíssim, sentísseu o sentíssiu, sentissen o sentissin;—Imperatiu: sent, sentiu;—Gerundi: sentint;—Part. pass.: sentit.
    Etim.:
del llatí sĕntīre, mat. sign. ||1.