Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sentit
veure  2. sentit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SENTIT m.: cast. sentido.
I. || 1. Cadascuna de les facultats dels animals, de rebre impressions cognoscitives mitjançant l'acció de certs òrgans. Sentits corporals: casdascuna de les cinc facultats cognoscitives que reben les impressions mitjançant un dels cinc òrgans específicament considerats com a propis de tal percepció. Que'ls atributs vostres incomprensibles | sobrexcellint tot sentit fatigós, Trobes V. Maria [119]. Tot se presenta tan tendre an els meus sentits admirats!, Massó Croq. 11. Perdre els sentits: desmaiar-se, perdre la sensibilitat.
|| 2. Oïda, facultat de percebre per l'orella; cast. oído. No tench sentit ni tench vista, Ignor. 18. Tenir bon sentit: tenir bona orella, sentir-hi bé. Tenir molt de sentit: tenir bona orella per a la música.
|| 3. Facultat de discernir (especialment el ver del fals, el bé del mal). «Aquest noi té molt de sentit»: discorre molt bé. Feu-ho, que és consell discret | si u notau al bon sentit, Cançó dones 51. El reforç del seu sentit dels negocis, Llor Jocs 26. Sentit pràctic; facultat d'actuar en forma oportuna per a obtenir el resultat que convé. Sentit comú: facultat atribuïda a la generalitat de les persones, de discernir les coses raonablement.
II. || 1. Manera com s'ha d'entendre una cosa; significat. Vós donau a mes paraules un sentit contrari, Lacavalleria Gazoph. Paraula de dos sentits (o de doble sentit): mot que es pot interpretar amb dues significacions diferents. Prendre una cosa en mal sentit: interpretar-la de la manera més inconvenient o pejorativa. Parlar amb dos sentits: parlar de manera ambigua. No tenir sentit: eser una cosa desraonable. No fer sentit: no significar res. Un escrit sense punts ni comes no fa sentit, Ignor. 50.
|| 2. Regust; cast. resabio, matiz. «Aquest menjar té un sentit de safrà». «Aquesta roba és blava, però té un sentit de verd».
|| 3. Cadascuna de les dues direccions oposades en què es pot considerar descrita una línia, una superfície, etc., pel moviment d'un punt, línia o cos. «Si caminem en sentit contrari, ens arribarem a trobar». Un negre y estrany coval... reblit de degotissos creuant-se en tots sentits, Rosselló Many. 77.
    Loc.
—a) Valer o costar un sentit: costar molt, esser molt car.—b) Posar els cinc sentits en una cosa: posar hi gran atenció.
    Etim.:
del part. pass. de sentir, substantivat.

2. SENTIT, -IDA adj.
|| 1. Sincer, procedent de sentiment vertader; cast. sentido. Ab sas sentidas y conformadoras paraulas, Pons Auca 313.
|| 2. Sensible; dotat de sensibilitat; cast. sensible. E contemple lo teu sentit cor que si açò's fa no puch escusar ma culpa, Tirant, c. 264. Les sentides e corteses germanes de la Senyora... conegueren que... volien parlar, Villena Vita Chr., c. 81. Durava lo parlament... tant, que ja als hòmens sentits venia en fastig, Curial, ii, 77. Home que és sentit als benifets del proisme, Caselles Mult.8. Poc sentit: poc fi de sentiments, mancat de sensibilitat.
|| 3. Que se sent molt de les ofenses, renys, etc.; cast. quisquilloso, sentido. La noya és molt sentida..., encara no va entendre la pregunta, hi arrencà un plor, Vilanova Obres, iv, 44.
|| 4. Que es considera ofès; cast. ofendido, disgustado. Sens que ningú es puga donar per sentit ni formar querela, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 403).
    Intens.:
sentidet, -eta; sentidíssim, íssima.