Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. senyera
veure  2. senyera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SENYERA f.
Bandera, especialment la que serveix d'insígnia d'un cabdill o d'una corporació; cast. bandera, pendón. Los cavallers..., com són en lo camp rengats, aparellats de combatre, veem que seguexen la senyera de lur senyor on que vaja, Llull Cont. 112, 21. Són encara barons a príncep necessaris en la batalla per ço que pusca haver moltes senyeres, ordonats molts hòmens sots cascuna senyera ordonada sots la senyera major del príncep, Llull Arbre Sc. i, 308. Null hom no's parteixcha de la mia senyera, Desclot Cròn., c. 36. Los reeberen tan fortment, que totes les senyeres dels richs hòmens foren derrocades, Pere IV, Cròn. 47. Tot hom fos apparellat per seguir la senyera de la ciutat, Ardits, i, 12 (a. 1392). Senyor de senyera: senyor que tenia dret a portar senyera quan anava en la host. Era d'honrat llinatge e de senyors de senyera, Muntaner Cròn., c. 18. La senyera valenciana: bandera del rei En Jaume, que es conserva a la casa de la Ciutat de València.
    Etim.:
del llatí vg. *sĭgnarĭa, derivat de sĭgnum, ‘bandera’.

2. SENYERA topon.
Poble valencià, prop de l'Ènova (Ribera de Xúquer).