Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  servir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SERVIR v. tr. o intr.: cast. servir.
|| 1. Complir els deures d'obediència i d'assistència envers algú. a) Amb complement directe unit sense preposició. Entremetet-uos com seruats la cort, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). Es cuvinent cosa que amem a remembrem e loem e servescam un senyor, un creador, un Déu tan solament, Llull Cont. 8, 9. Yo de bona voluntat serviria la majestat vostra, Tirant, c. 8.—b) Amb complement introduït per la preposició a. Deu el seinor deu om adorar et ad él solament seruir, Hom. Org. 6. Plus seruesques a ton senyor per amor que per pahor, Llull Mil Prov. 393. L'om aya ço que aver sol, e serva a son senyor axí co's tayn, Usatges 71. Que aquesta honta no prengam jo ni aquels qui seruen a mi, Jaume I, Cròn. 84. La manera era nostra de uenir a aquesta terra per seruir a Déu, ibid. 79. Mi fo vijares que veés lo rey Johan d'Aragó... al qual jo llongament havia servit, Metge Somni i. Ha servit set anys a la França, Massó Croq. 22. Llàstima que el nét no haja vingut de servir al rey, Guinot Capolls 45.—c) En la veu passiva, amb la persona agent corresponent a la que ès obeïda o atesa. Per nostres sotsmesos navegants fom servits mentre durà lo setge, Pere IV, Cròn. 318.—d) Amb complement no indicador de persona, sinó del treball, institució, etc., a què es dóna assistència i submissió. Hauia seruit per lonch temps l'art de caualleria, Tirant, c. 2. No'l pendria ni l'acceptaria per dues rahons: la primera per yo no hauer-uos-ho seruit, car tan poch temps ha que yo só en seruey de la altesa vostra, Tirant, c. 145. Servir missa: ajudar el sacerdot a celebrar la missa, responent-li a les oracions, abocant-li l'aigua i el vi, etc.—e) Sense complement directe ni indirecte, sol significar exercir un càrrec, fer de criat o bé complir la llei del servei militar. «La noia s'ha posat a servir». «El noi ha hagut d'anar-se'n a servir». Qui serveix e no fa preu, ix menys de loguer, Jahuda Dits, c. 53. Mirau quant seruí Jacob per Rachel, Proc. Olives 1954. Que lo vicari... no serveixca més temps de lo que en la licència li és o serà prefigit, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 819).Servir a taula (o en taula): portar i llevar els menjars a la taula on mengen diverses persones. III canalobres de ferre de servir a taula, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). El senyor infant... serví en aquell dia de ofici de majordom a la taula real, Pere IV, Cròn. 56. III tavalloles de lin per servir, Inv. Anfós V, 154. Lo qui seruex en taula: Stator apparitor, Pou Thes. Puer. 130 vo.
|| 2. tr. Proveir, fer que algú disposi d'una cosa. En R. Berenguer servís lo senyor rey de la copa, Muntaner Cròn., c. 297. Taules moltes, les quals foren... bastantment servides, Pere IV, Cròn. 380. De la noblea de saber és que no te'n pot seruir null hom, axí com te seruex d'altres coses, Jahuda Dits, c. 6. Vós sereu seruit de tot lo que demaneu, Tirant, c. 73. Les gentils dames amaua, al rey de copa seruia, Carbonell Dança. De totes les virtuts sia copiosament seruida, Villena Vita Chr., c. 31. a) iròn., Donar (cops, coses desagradables). Ab sa correja | fort la ferí, | e la serví | bé de punyades, Spill 1060. Pinxera si ve algú, Serrallonga, que vui servir a aquest blanc [=el vull ferir], Vallmitjana Xava 86 (ap. BDC, vii, 59).
|| 3. tr. Posar un cosa a la disposició d'algú, de manera que se'n pugui aprofitar; es diu principalment de coses de menjar i beure. La vianda que ens serviran ja és pagada, Vilanova Obres, xi, 104. Axís que descavalquin, serviu-los-hi melindros, ibid. xi, 232. Cada vegada que m'allargava es tassó perque li servís d'aquella mixtura, Roq. 35. a) refl., Prendre una cosa per menjar-la o beure-la. Això ho deia servint-se vi, Oller Vilaniu 313.
|| 4. intr. Esser útil, apte, apropiat a una acció, a una cosa, a una persona. a) Amb complement indirecte. Un mantell de sendat que seruex a la image de sancta Maria, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Una caxeta... serveix per tenir nous, doc. a. 1523 (Alós Inv. 36). Més aviat servien per a fer mal a la vista, Ruyra Parada 75.—b) Amb complement introduït per la preposició de, indicant la mena de servei o d'utilitat que es presta. En un altre aposento que seruix de rebost, Inv. Bertran. Los llubins servexen de bons fems, Agustí Secr. 83. Una sala del monastir serveix de temple a la parròquia, Verdaguer Exc. 51. De poc me serví aquella fuita, Rosselló Many. 49. Allò ens serviria de distracció, Ruyra Parada 36.—c) absol. Aquest homo no servex, és un beneyt, Vilanova Obres, xi, 38. Fer servir una cosa: fer que doni utilitat, aprofitar-la. Tinch honra, y la faig servir, Vilanova Obres, xi, 197.
|| 5. refl. Aprofitar-se d'una cosa, fer-ne ús. Que us en seruats axí com faríets dels uostros, Jaume I, Cròn. 52. Molts dies ha que jo'm seruesch de aquestes coses, Eximplis, i, 4. De les spases no se'n porien seruir, Tirant, c. 65.
|| 6. substantivat m., Servei. Pregà li volgués dar un fill, lo qual fos al seu servir, Llull Blanq. 1. Era ferm en lo mal..., inflat a fer algun servir, Oliver Exc. 76. Ab la noble esperança que tinch en fer-li honors e seruirs, Tirant, c. 213.
    Loc.
—a) Per servir-lo (servir-los, servir-la, etc.): fórmula de respecte que se sol usar després de manifestar a algú el propi nom, o contestant a la pregunta «Com estàs?»Com heu passau?—Bé, per servir-les, Ignor. 53. Digui: ¿que potser és estudiant?—Sí senyora, per servir-la, Vílanova Obres, iv, 13.—b) Si és servit (o si sou servits, etc.): fórmula de cortesia amb què s'invita algú a menjar, beure, acceptar alguna cosa. Si sou servits, us convidem a esmorzar, Vilanova Obres, xi, 101. Pari el plat, si és servida, ibid. 150.—c) Tenir-se per servit: (ant.) estar satisfet d'una cosa. Que's tenia per servit de mi, Muntaner Cròn., c. 265. La vostra magnificència, tenint-se per servida de la universitat de la vostra vila, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 24).—d) Quedar ben servit: quedar satisfet, en bona situació; iròn., quedar en mala situació. Ay, sí, que podries ferir-te!—Y quedaria ben servit!, Vilanova Obres, xi, 181.—e) Servir-se o Esser servit (de fer alguna cosa): tenir gust a fer-la, complaure-s'hi. Es diu de persones molt respectables. Suplican a Va. Exca. sia servit... concedir les coses següents, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 377). Per tal que's servís de ajudar-li'n, Boades Feyts 147.—f) No servir a Déu ni al dimoni (mall.) o No servir ni per tap de pica (men.): no esser útil per a res.
    Refr.
—a) «Serveix a senyor, i tindràs dolor»; «Qui no sap el que és servir, no sap el que és patir»: significa que estar al servei d'un amo sol esser molt penós.—b) «Servir i no gaudir, esperar i no venir, i estar al llit sense dormir, són tres coses que fan morir»: es refereix a la impaciència i nerviositat que aquelles tres coses produeixen.—c) «Ningú pot servir a dos senyors»; «Qui a dos amos vol servir, a un o altre ha de fallir»; «Qui a molts serveix, no serveix a ningú» (Tirant, c. 123).—d) «Qui serveix al comú, no serveix a ningú»; «Qui serveix al comú, serveix a tots i a ningú».—e) «Qui serveix, paga mereix».—f) «Tant pagat, tant servit»: es diu referint-se al fet de no estalviar res, de gastar-se tot allò que es guanya.—g) «Si vols esser ben servit, fes-te tu mateix el llit»: significa que més val fer un mateix les coses que l'interessen, que esperar que altri les faci.—h) «Serviu-me, que de bons vénc; i venia de casta d'ases»: es diu per aquells qui volen esser més respectats del que llurs mèrits demanen (Men.).—i) «Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res»: vol dir que els amics, com els objectes, han d'esser útils, i si no, no cal tenir-ne.
    Fon.:
səɾβí (pir-or., or.); seɾβí (occ.); seɾvíɾ (Cast., Al.); seɾβíɾ (Val.); səɾví (Camp de Tarr., Bal.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí sĕrvīre, mat. sign.