Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ses
veure  2. ses
veure  3. ses
veure  4. ses
veure  5. ses
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SES (ant. escrit ces).
|| 1. m. Extrem inferior del budell recte (Empordà, Urgellet, Vendrell, Camp de Tarr., Tortosa, Maestrat, Val.); cast. sieso, culo. Deu esser mès en un pal per lo ces, e que li isca al cap, Consolat, c. 301. Si hom o fembra haurà dolor en les cuxes o en les yllades e's fa gitar per lo ces d'aquesta póluora ab crestiri, tantost sanarà, Macer Erbes. Quexal de porch li obra'l çes | y'l desgauelle!, Coll. Dames 822. Hermafrodits, | altres sens ses, | altres sens res, Spill 8887. Ces, cul, lo darrera, lo detràs, la porta falsa, la trencafila o salvo honor: Anus, podex, sedes, Torra Dicc.
|| 2. Ses de vella: varietat d'anèmona de mar, molt vermella, que viu per les escletxes de les penyes a flor d'aigua (Empordà).
    Refr.

—«Qui no té dinés, té cossinogues al ses» (val.).
    Fon.:
sés (or., occ., val.).
    Var. ort.
ant.: sers (Tres. Pobr. 50).
    Etim.:
del llatí sĕssu, ‘assegut’, ‘seient’.

2. SES
Forma plural de sa, article femení: V. es, art. 2.

3. SES
Forma femenina plural de l'adjectiu possessiu son: V. son, art. 1.

4. SES ant.
grafia de sens, prep. (V. sense). Viuen ses pecat mortal, Treps Rom. 87 vo.

5. SES ant.
grafia aglutinada de s'és, forma reflexiva del verb esser. Ses perduda la terra d'Oltramar, Muntaner Cròn., c. 33. D'açò que ses esdeuengut, Genebreda Cons. 171.