DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SET f.: cast. sed.
|| 1. Necessitat de beure, que es manifesta amb sequedat a la gola. O faés menjar e beure sa muller, o que la lexàs morir de fam e de set, Llull Felix, pt. vii, c. 6. La memòria membra les dolors e les fams e les sets, Llull Cont. 330, 19. Haguem set y demanam a beure, Pere IV, Cròn. 275. Per aquella set que deixa la dolsor d'una llepolia, Pons Auca 90. a) per ext., Necessitat d'aigua a la terra, a les plantes.
|| 2. fig. Desig ardent, impacient. La malvada set de cobejança, Genebreda Cons. 66. Guillem tenia set de dur bons vestits, Segarra Vida. i, 200. «Aquest hort em fa molta set; no pararé fins que serà meu».
    Loc.
—Tenir set d'engrunes (Pineda), o Tenir set de Terrassa, que menjant passa: tenir gana de menjar.
    Refr.—a) «Vegí el porronet, i em prengué la set»; significa que l'ocasió desperta el desig.—b) «Per la set que tinc, ja tinc prou aigua»: es diu per significar que no es desitja més d'allò que un té (Olot).—c) «Sols s'ha de menjar per gana i beure per set»: recomana la moderació.—d) «Qui no té diners, que no tengui set»: vol dir que el qui no té mitjans d'adquirir les coses ha de renunciar al desig de posseir-les (Men.).
    Fon.: sέt (pir-or., or., Maó, Alaior, Alaró, Binissalem); sét (occ., val.); sə́t (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Etim.: del llatí sĭte, mat. sign.

2. SET
|| 1. adj. num. Sis més un; cast. siete. Deu-li donar conexença dels set sacraments, Llull Blanq. 2. Fo en edat de sis anys fins a set anys, Pere IV, Cròn. 28. Sa roda de set raigs vola, Canigó iv.
|| 2. m. Carta o altre objecte marcat amb el nombre 7; cast. siete. «Tinc un as i un set». a) Set i mig: nom d'un joc de cartes, molt ràpid, i prohibit precisament per la seva rapidesa; cada jugador rep del banquer una sola carta, però en demana més si veu que la té molt baixa; guanya aquell qui fa més prop de set i mig (comptant cada carta pel nombre que duu marcat, excepte l'as i les figures sota, cavall i rei, cada una de les quals val per mig); cast. siete y medio.
|| 3. m. Esqueix angular fet a una peça de vestit o a altra roba; cast. siete. Algun vestit s'esquinça amb sets o forats, Salvador FB 48.
    Loc.—a) Fer set i mig: encertar, esser ben sortat en una cosa (Men.).—b) Esser set i el batlle: esser una colla nombrosa (Empordà).—c) Set eren que l'aguantaven, i encara pixava tort: es diu referint-se a una feina on prenen part molts i encara no surt bé (bal.).—d) Set n'han entrades i set n'han de sortir (o n'han d'eixir): es diu referint-se a un acte de tossuderia (Mall.).—e) Estar a les set aigües: estar molt lluny, esser molt inassequible (Mall.).—f) Dur set canons per banda: esser (una dona, una noia, etc.) molt vistosa, moure's i parlar amb gràcia i gallardia (Mall.).
    Fon.: sέt (pir-or., or., occ.); sέ̞t (val., bal.).
    Etim.: del llatí sĕpte, mat. sign. ||1.

3. SET f. ant.:
V. seu, art. 1.

4. SET topon.
Riuet que neix a la serra de Prades i corre i desaigua al Segre després de passar pels termes d'Albi, Albagés i altres.

SÉT part. pass. dial.
del verb ser. Es una forma molt estesa en el català oriental i occidental, i típica de l'eivissenc. Si jo no agués sét tan pobre, Massó Croq. 69.