Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sisè
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SISÈ, -ENA adj.
|| 1. Que fa el nombre sis; que en té cinc davant seu; cast. sexto. Sisena etat fo de la transmigració de Babilònia entrò a Jesuchrist, Llull Doctr. Puer. 97, 11. Steue sisè que fou son successor, Eximplis, ii, 148. Aquella llei de la casualitat dita el sisè sentit, Pons Com an. 178.
|| 2. Que és una de les sis parts iguals en què es divideix una cosa; cast. sexto. La cisena part, Capbr. Ribes 1283. La sisena part de la barcella, Cost. Tort. IX, xv, 7.
|| 3. m. Cadascuna de les sis parts iguals en què es divideix una cosa; cast. sexto. Aprés pren-ne lo sizè que és 8, Aritm. 1521.
|| 4. m. ant. Moneda que valia sis diners; cast. seisén. També era el nom de diverses monedes, una d'elles de plata encunyada per Joan II (1465), una de coure de Barcelona en 1640, una de plata de Barcelona que equivalia a una sisena part del croat (any 1455), una de coure de Lluís XIII de França encunyada a Catalunya en 1641, etc. (cf. Mateu Glos. 187). Fer cudir e batre en la dita vila tants reals e sisens que prenguen suma de tres mília lliures, doc. a. 1466 (Botet Mon. iii, 465). La extinctió y consumo dels sisens y demés moneda que se ha fabricat durant lo temps de aquestes alteracions, doc. a. 1653 (Botet Mon. iii, 530). Sisè, diner de plata o gra de valor de sis dinés: Sexternius, sextertium, nummus, nummisma, Torra Dicc. a) Moneda de cinc cèntims de lira (Alguer).
|| 5. m. Peça de fusta de tal grossària que sis com ella feien una càrrega (val.). Per rahó e preu de sis càrregues e hun sisè de fusta, doc. a. 1471 (Arx. Gral. R. Val.).
    Loc.

Esser l'avorriment del sisè: esser una dona lletja, fastigosa (Mataró, Barc.). La Felissa..., més lletja que l'aburriment del sisè, Pons Auca 67.
    Fon.:
sizέ (or.); sizé (occ., Cast., Al.); sisé (Val.); sizə́ (Mall., Ciutadella, Eiv.); sizέ̞ (Maó, Alaró, Binissalem).
    Var. form.
ant.: sisèn (Sobre lo sisèn capítol, doc. a. 1418, Col. Bof. xli, 294).
    Etim.:
derivat de sis amb el sufix -è (<llatí -ēnum) aplicat a la formació de numerals ordinals.