Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sitja
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SITJA (ant. escrit cija, citja, ciga, sija). f.
|| 1. ant. Clot profund a la terra; cast. hoya, sima. Un ors, un corp e un hom e una serpent caygueren en una citja; per aquell loch hon era la citja, passaua un sanct hom qui era ermità, e guardà en aquella citja, e viu-los estar en aquella citja tots quatre, e no'n podien exir negun, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Més amen que gran part d'aquella [aygua] se perda e vaja o discórrega per citges o alballons, que si servia per a regar la dita orta, Codi Çagarriga 222. Aquell qui aparella e obre la cija hon caygua son proysme, perirà en aquella, Canals Carta, c. 14. Sens tocar de peu en terra los lançauen en citges fondes, Tirant, c. 85. Les filles d'Eva... són cantiplores, | grunyents poliges, | ubertes ciges, | pintat carner, Spill 7798. a) Clot gran i fondo a on es tiren escombraries o van a raure els excrements (Valls).
|| 2. ant. Presó subterrània; cast. mazmorra. Si pagar no pot, que estia en la ciya II dies, doc. a. 1320 (arx. mun. de Valls). Starà pres ab grillons dins la Ciga del dit castell, e a pa e aygua, doc. a. 1394 (arx. mun. de Barc.). Com ell estigue en la ciga del nostro castell de Gardeny, doc. a. 1377 (Miret Templers 419). Han vassalls... e'ls turmenten... donant-los presons en ciges o en ceps terribles, Eximenis Terç, c. 120. Del carçre e cija infernal redempció e delliurament li demanauen, Anòn. Confess.
|| 3. Cavitat subterrània destinada a guardar-hi collita, principalment de cereals (Balaguer, Urgell, Ll., Vallès, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Priorat, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat, Val., Cullera, Mall., Men.); cast. silo. No avíets graners ne ciges ni caxes que ubríssets, Llull Cont. 131, 6. Lo malvat ric home... se confia en la ajuda de la cija del blat, Llull Cont. 84, 28. Manarets ajustar molt gra e fer moltes sitges e graners, Serra Gèn. 37. Quant el blat és dins la sitja, Salvà Poes. 73. Les sitges són omplertes, Carner Sonets 36. Un drapaire ronyós i gasiva... que va morir de misèria amb una sitja d'unces as peu des llit, Ruyra Pinya, ii, 174. a) Sitja de palla: cavitat practicada entre la palla del paller, per a guardar-hi el gra (Pla de Mallorca).
|| 4. Llarer, petita cavitat de sòl aplanat per a bastir-hi la carbonera o forn de fer carbó (Ulldecona, Sanet).
|| 5. Forn de carbó, munt de trossos de llenya disposat en forma convenient per a coure-la i fer-ne carbó (Guilleries, Mall., Men., Eiv.); cast. carbonera. Sitges que negregen sota l'alzinar, Alcover Cap al tard 11. Les blaves fumaroles de les sitges... semblaven encensers, Pons Llar 13.
|| 6. Botifarra (Gòsol).
Sitja: llin. existent a Brunyola, Mataró, Badalona, Barc., Almenar, Rocafort de Vallbona, etc.
    Refr.
—a) «A mitges, no umplen sitges» (Mall.); «De les mitges, no s'umplen les sitges» (Rojals): significa que els negocis portats a mitges solen esser poc productius per als amitgers.—b) «Pluja pel gener, blat a la sitja i vi al celler» (Urgell); «Aigua de gener, blat en la sitja i vi en el celler» (Pla de Bages, Vallès).
    Fon.:
síʤə (or., bal.); síʤɛ (Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi); síʤa (Tortosa, Calasseit); síʧa (Val.).
    Etim.:
probablement pre-romana, ibèrica. Se n'han proposat algunes que no satisfan, com la d'Eguílaz (àrab sijn, ‘presó’), la de Rokseth (Rom. xlvii, 537: llatí *sedĭca, derivat de sedēre ‘seure’), la de Griera (BDC, xviii, 99: llatí sĭtŭla, origen que no s'explica fonèticament perquè és inconcebible que -tl- torni ʤ). L'opinió favorable a un origen ibèric ja va esser insinuada per Balari Oríg. 110 i per Carreras Ib. Gr. 18, però sense fonamentar-la suficientment; Corominas en BDC, xxiv, 77, i posteriorment en DECast, i, 785, ha arribat a la conclusió que el mot originari devia esser *cĕia, amb el significat de ‘clot profund’.