Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sobre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBRE prep., adv. i subst. m.
I. prep. i adv.
|| 1. Damunt (en tots els seus significats); cast. sobre, encima. a) Usat com a preposició unida directament amb el seu complement. Posà la sua benedita mà sobre'ls uls del ceg, Hom. Org. 4. Aquí mogueren sobre'l cos llur dol, Desclot Cròn., c. 168. E sobre sa cadira reyal hauia fet un bras de home, Llull Felix, pt. i, c. 2. Si lo senyor de la nau metrà o portarà roba sobre cuberta, Consolat, c. 185. Tractant sobre'ls dits affers de guerra, Pere IV, Cròn. 348. La valor que hom ha sobre los altres animals és lo parlar e l'entendre, Jahuda Dits, c. 16. Són vengudes sobre mi diverses affliccions, Genebreda Cons. 38. Convench-me gitar sobre'l llit, Metge Somni i. La lluna guayta sobre les ones, Costa Trad. 25. Va deixant sobre la tauleta de nit les agulles, Ruyra Parada 16.—b) Unit amb el complement per la preposició de. La dita Espina fo portada en mans del dit bisbe, e sobre d'aquella fo portat un gran pali, doc. a. 1390 (Ardits, i, 7). De la aygua... ne llansareu sobre dels arbres vuyt dies arreu, Agustí Secr. 60.—c) Usat com a preposició precedida de la preposició de (escrit de sobre, desobre o dessobre). La potència racional deuria estar desobre la sensitiva, Llull Cont. 43, 15. No haguera poder desobre mi, Serra Gèn. 214. E gita de sobre elles espícies, Flos medic. 224. Una corona d'estels | dessobre son cap ne brilla, Camps i F., Poes. 47.—d) Usat com a preposició, precedit i seguit de la preposició de (de sobre de). Posar ordi vert dessobre de un sostre, Agustí Secr. 41. Ell posà una petita columna desobre de la fossa, Lacavalleria Gazoph.—e) Usat com a adverbi, precedit de la preposició de. Com feya lo caualler de qui de sobre parlam, Corbatxo 83. Si li diu vilania e si li corre de sobre, Consolat, c. 165. Meteu li la cella ho lo bardó de sobre, Dieç Menesc. ii, 50 vo.—f) Usat com a adverbi precedit de la preposició a. S'hi llença assobre y l'abraça, Picó Engl. 67. Afanya't, que tenim lo ball a sobre, Vilanova Obres, xi, 18. Portam a sobre la desconeixença, Obrador Arq. lit. 29.—g) Usat com a adverbi amb el significat de massa, excessivament. La potència vegetable és desordonada per sobreabundància de viandes o per poques o per sobre o per pocs negocis sensuals, Llull Cont. 282, 5. Tolguem-ne a aquels qui sobre n'hauien, e tornam-ho a mesura, Jaume I, Cròn. 285. La vertut dels espàrecs... ablanex la natura, e qui los usa sobra, enfastigen, Medic. Part. 28.
|| 2. Usat com a preposició amb el significat de contra. Manam nostres osts en Aragó e anam sobre él, Jaume I, Cròn. 21. De les grans conquestes que feren sobre serrayns e sobre altres gents, Desclot Cròn., pròl. Me par que serà hora de ferir en lo camp sobre ells, Tirant, c. 324. Llancem-nos apilotats sobre ells, Picó Engl. 23.
|| 3. Sobre açò: (ant.) aleshores, després d'això. E sobre açò digueren que..., Jaime I, Cròn. 92. E sobre açò armaren-se molt bé, e los serrahins faeren altre tal, Muntaner Cròn., c. 19.
II. (substantivat) m.
|| 1. La part superior d'una cosa. Sobra de casa, sostre o lloch més alt: Pars domus superior, Torra Dicc. a) Precedit de la preposició de (el dessobre): «Tot el meu dessobre em fa mal». Lo dessobre de la terra: Summa humus, Lacavalleria Gazoph. Caigué una pedra del dessobre del pou, Cròn. Guerra Indep. Penedès.—b) Al dessobre: al damunt, a la part de dalt; cast. encima. Atticus estava en taula al dessobre de mi, y Vàrrius al dessota, Lacavalleria Gazoph. I al dessobre de les eures els aucells hi cantaran, Maragall Enllà 28.
|| 2. Coberta o bossa de paper que serveix per a posar-hi cartes o altres papers que s'han d'enviar o guardar; cast. sobre. L'endemà vaig rèbre, dins d'un sobre, un altre bitllet de vint duros, Oller Fig. pais. 211.
|| 3. nàut. Gratacels, vela petita hissada en determinats moments en la part més alta del pal major (BDC, xii, 66).
    Fon.:
sóβɾə (or., bal.); sóβɾe (occ., val.).
    Etim.:
del llatí sŭper, mat. sign. I.