Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. soc
veure  2. soc
veure  3. soc
veure  4. soc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SOC m.
|| 1. Esclop || 1 (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, La Llitera, Vallès); cast. zueco. Sochs per al fanch: Soccus, socculus, Pou Thes. Puer. 198. El majoral... calçava avarques o sipelles, i si el temps era plujós, socs folrats, Lluís Rec. 24.
|| 2. Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o de suro (Berguedà, Solsona, Collsacabra, Pobla de S., Barc., Tortosa, Maestrat, Morella); cast. zueco. També s'hi usa | sonar laut... | e calçar çoch, | pus alt lo dret, Spill 2754.
|| 3. Espardenya gruixuda, tota d'espart, que es duu per a anar pel camp quan està humit, sobretot per a regar (Cullera).
|| 4. Esclopet de segador (Calasseit).
    Fon.:
sɔ́k (or., occ.); sɔ̞́k (val.); θɔ́k (Serradui, Peralta de la Sal).
    Etim.:
del llatí sŏccu, ‘mena de sabata que usaven principalment les dones i els comediants’ (cf. Coromines DECast, s. v. zueco).

2. SOC m.
|| 1. Tros de soca gruixut; rabassa (Ross., Ripollès, Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Conca de Barberà, Tortosa); cast. cepa, leño, tocón. Xafada com un soc sota els gavells segats, J. P. Cerdà (Tramontane, no 381).
|| 2. Cep d'enclusa (Conflent, Empordà, Lluçanès, Berguedà, Solsona, Segarra); cast. cepo.
|| 3. Piló per a tallar-hi carn (Empordà).
|| 4. Biga travessera que sosté la corriola del pou (Cassà de la S.).
|| 5. Peça de fusta curta i gruixuda que va articulada amb la màquina de frenar el carro, i que aplicant-se a la llanda de la roda produeix per fricció i pressió la frenada (or., occ.); cast. zoquete.
|| 6. fig., adj. Molt sord (Camp de Tarr.). «Aquest vellet és molt soc».
|| 7. fig. Testarrut (Sort). «No sigueu tan socs!»
    Loc.
—a) Picar el soc: demanar diners en préstec (Llofriu).—b) No valer un soc: no valer res. Vol donar lloc | a cell qui no val pas un soc, Jordi de Sant Jordi, xvii.—c) Dormir com un soc: dormir molt profundament.
    Refr.

—«Qui té socs, pot fer estelles» (Ross.).
    Fon.:
sɔ́k (or., occ.); sɔ̞́k (val.).
    Etim.:
V. soca, art. 1.

3. SOC m.:
V. solc.

4. SOC f. ant.
Mercat dels sarraïns; cast. zoco. Munte lo loguer dels obradors de la Soch, MDCCXXV sòlidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 88). Pren En P. Payrol sobre lo loguer dels obradors de la çoch, per violari, CCC sòlidos, ibid. 98.