Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  socórrer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOCÓRRER v.
Donar socors; cast. socorrer. a) ant., intr. Venia per socórrer al castell de Càller, Muntaner Cròn., c. 284. Si donchs per Nós no'ls era socorregut, Pere IV, Cròn. 369. Se és dignat de socórrer-li, Vida St. Anthiogo 12. Com la fístola serà cauterizada e exugada, sia-li socorregut ab medicament, Cauliach Coll., iv, 1a, 5.—b) tr. No hagra tant perdut en secórrer los genovesos, Muntaner Cròn., c. 283. De una quantitat de dinés lo socorrech, Corbatxo 63. Pugats donar orde que'l senyor Rey sia socorregut, doc. a. 1435 (BSAL, viii, 363). Beneyta sia la hora que tu vinguist a socórrer los famejants, Tirant, c. 94. Adoardo per aquella finestra socorria-la de moltes coses, Paris e Viana 24. La terra produeix rayms magres si no és socorreguda de fems, Agustí Secr. 93. Si el podia socórrer..., me trauria una grossa pena de l'ànima, Ruyra Parada 91.
    Fon.:
sukórə (or., men., eiv.); sokóre (occ.); sokóreɾ (val.); sokórə (mall.).
    Conjug.:
segons el model córrer.
    Etim.:
del llatí succŭrrĕre, mat. sign.