Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  societat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOCIETAT f.: cast. sociedad.
|| 1. Unió habitual entre éssers vivents; companyia. Pógrets haver entenció a entrar en orde amant Déu e amant societat de les dones, Llull Blanq. 32, 2. Pietat e amistat e societat fa Déus ab nós per sacriffici, Llull Int. 355. A't donat tot quant pot valer e sanitat e societat, Canals Arra 157.
|| 2. Reunió permanent de persones que viuen sota lleis comunes. La condició de la dona, esclava de la naturalesa per son sexo y de la societat per sos escrúpols, Pons Auca 75. Ses sociedats humanes vendrien a esser com un ramat d'auveyes, Aurora 228.
|| 3. Conjunt de persones d'una determinada categoria social. Bona societat: la gent considerada més distingida. Landós tots brillants, conduint la societat més distingida, Oller Febre, i, 298.
|| 4. Conjunt de persones aplegades per procurar un fi comú segons certes condicions i regles (de caràcter mercantil, industrial, recreatiu, cultural, etc.). Sobre algun concert e societat de comerx, doc. a. 1481 (BSAL, vii, 66). Són accionistes de vàries sociedats, Ignor. 1.
    Fon.:
susiətát (or.); sosietát (occ., val.); sosiəðát (mall.); susiəðát (men.).
    Etim.:
pres del llatí societāte, mat. sign.