Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. solar
veure  2. solar
veure  3. solar
veure  4. solar
veure  5. solar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SOLAR m.
|| 1. Sòl, paviment baix d'una casa; porció de terreny on s'ha bastit o destinat a bastir-hi un edifici; cast. solar. Solar o sol que trapitjam, soldavall: Solum, Torra Dicc. Parech degués caure fins al solar?, Febrer Purg. xxi, 36.
|| 2. Casa fonamental d'on prové una família; cast. solar. Hon tu és nat | e té son statge | lo teu linatge | d'antich solar, Spill 7387. La casa era el solar d'una de les famílies més importants, Vidal Mem. 35.
|| 3. Fer es solar: posar les dues primeres garbes damunt el vencill (Manacor, ap. Rokseth Cult. cér. 94).
    Fon.:
suɫá (or., men.); soɫá (occ., mall.); soɫáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de sòl.

2. SOLAR
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu al sol; procedent del sol; cast. solar. Es per egualar los eclipsis axí solars com lunars, Gilbert-Corsuno Astrol. 4. Per la solar visita | sota el ràfec seuré de la façana, Carner Lluna 50. Rusiñol és un home solar, un pur meridional, Pla Rus. 94. Fedra... ens aclaparava amb el prestigi incalculable del seu llinatge solar, Espriu Lab. 150.
|| 2. m. Solana || 2 (Segarra, Gandesa, Morella).
|| 3. m. Eixida o golfes obertes d'un costat, perquè hi toqui el sol (Lladrós, Tremp, Pla d'Urgell). Solar o lloch pera sol: Solarium, Nebrija Dict.
    Fon.:
suɫá (or.); soɫá (occ., mall.); soɫáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí sōlāre, mat. sign. ||1.

3. SOLAR v. tr.
Posar sola a un calçat; cast. solar, soletear. Per solar un parell de plentophes, doc. a. 1568 (arx. convent Concepció, de Palma de Mall.).
    Fon.:
suɫá (or., men.); soɫá (occ., mall.); soɫáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de sola.

4. SOLAR v. tr.
|| 1. Fer el sòl o paviment a un lloc; cast. solar. «Si el forn és ben solat, destapa'l aviat». Voltat d'una paret no gaire alta, solat de terra, Coromines Presons 21. Solar la coberta: igualar amb l'aixa les taules de la coberta d'un vaixell.
|| 2. Assentar un ormeig al fons de l'aigua per mitjà de pedres o ploms, per impedir que el corrent se l'emporti; cast. fondear.
|| 3. intr. Tocar el sòl o fons de l'aigua. «La xarxa ja sola».
|| 4. intr. o refl. Baixar i dipositar-se al fons les matèries que estan en suspensió en un líquid; formar el solatge; cast. posarse. a) fig. A poc a poc anà solant en el seu cor un odi salvatge, Pous Nosa 92. (V. assolar).
|| 5. refl. Cremar-se el pa superficialment per efecte del sòl del forn.

5. SOLAR v., grafia ant.:
V. sollar.